Entradas

Llibertat dins el confinament?/ Libertat dentro el confinamiento?

02/05 Llibertat........ Llibertat no és el fet de poder sortir de casa a passejar una estona amb les nenes, tampoc és el fet de poder sortir a fer esport, no, llibertat és molt més que tot això, llibertat és quan arriba un moment en el qual estar confinat ja no és només una obligació sinó una d'esició, quan sortir a fer la compra et suposa com un segrest forçat el qual et separa del teu paradís i de la teva gent, llibertat és quan comences a aprendre a acceptar-te com ets i els teus pensaments; quan acabes fent tot allò que vols i no has de justificar-te perquè el que fas et beneficia a tu i als teus, inspirar profundament aire pur i expirar tot allò que et pertorba...... Llibertat és quan alleugeres la teva motxilla de pensaments i sentiments que et fan sentir malament i t'angoixen, també ho és apartar-te de tot i tancar-te dins teu per trobar-te amb el teu jo interior i mantenir una llarga i serena conversa..... Tot això, és la llibertat, aprendre que aquest confinament no

Mestre/Maestra

Imagen
"Bon dia, Cristina, he llegit el que escrius en el teu blog, m has fet plorar amb l'escrit homenatge a la teva mare, m agrada molt com escrius, el què sents i com veus la vida!! El què expliques del Camino és veritat que després de patir molt si ho aconsegueixes et sents molt feliç!!. M encanta com et descrius i a l'últim és veritat q els nens dónen llum a la vida!!. Moltes felicitats Cristina!!!, me n'alegro també que tinguis en el teu camí una gran família x estimar i que t estima!!. Em sento molt orgullosa d'haver-te tingut d'alumna dels 11 als 14 anys i de que t agradi escriure i llegir!!. 😘😘" Vinti-cinc anys després, dedica una estona del seu temps en llegir cada un dels meus escrits del bolg i m'envia això, una mestra de la qual guardes molt bons records, de la qual vaig apendre molt tant de l'escola com de la vida, de qui, possiblement vaig agafar la passiò per la lectura i l'escriure...... Avui no puc més que agrair-li per tant i per

Festa Major/ Fiesta Mayor.

Un any més, ja tenim la festa major aquí,les cercaviles,les fires i els concerts de plaça. Tots ens queixem de les fires, que cada any són més petites i sense encant, però,si ho mirem amb ulls de nen, veurem que són unes fires màgiques, plenes de llum i música, només cal veure les seves cares, els ulls xispejants i la boca ben oberta sense parar de dir: vull pujar, vull pujar!!!!! Fem-nos un favor, aquests dies, siguem una mica nens i fem d'aquesta festa, una festa màgica,pels més petits i per nosaltres mateixos. Bona festa major!!! ------------------------------------------------------------------ Un año más, ya tenemos la fiesta mayor aquí, los pasacalles, las ferias y los conciertos de plaza. Todos nos quejamos de las ferias, que cada año son más pequeñas y sin encanto, pero, si lo miramos con ojos de niño, veremos que son unas ferias mágicas, llenas de luz y música, sólo hay que ver sus caras, los ojos chispeantes y la boca bien abierta sin parar de decir: quiero subir, qu

Agraida/Agradecida

Imagen
23:30 de la nit, per avui, dono la jornada per acabada, em poso el pijama i em deixo caure sobre el llit amb els ulls tancats, respiro profundament i agraeixo, agraeixo per tot i per tant, agraeixo per al que m'envolta, per qui m'envolta, per gaudir de salut i de tot allò que em fa vibrar, que em fa sentir... Agraïda per cada un dels batecs del meu cor, per cada persona que dibuixa un somriure en ell amb el sol fet de pensar-hi. Agraïda per poder sentir l'alegria d'un missatge i l'emoció d'una abraçada i el rubor d'un peto. Agraïda per veureu's a tots i cada un al meu voltant, creant moments i records que quedaran gravats per sempre en la retina i el cor. Agraïda, perquè tot i no tenir res, ho tinc tot!!!!! Una motxilla plena d'il·lusions i projectes, uns companys de viatge amb els quals mai em sentiré sola i dels que sempre en tindre un bon regust. Agraïda perquè tot i no ser milionària de diners sóc molt rica per tot el que m'envolta i to

Estiu/Verano

Imagen
Arriba l'estiu i amb ell, les ganes de sol i platja. Trencar amb la rutina per anar a relaxar-se a la platja, estirada a la tovallola amb els ulls tancats i sense pensar en res, no és un caprici, per a molts, és una necessitat. Arribes a la platja, la mires tota, contemples que a aquesta hora tan matinera de dilluns, no córrer ningú, esculls el millor lloc, estires la tovallola i t'hi deixes caure a sobre, sospires profundament i desapareixes..... A mesura que la platja es va emplenant, canvia la seva melodia, falta l'alegria de la mainada però la remor de la gent cada cop, és més notable. Tinc que revocar a la gent que diu que, les criatures a la platja, molesten, com pot molestar el riure despreocupat i el joc innocent?? El que realment molesta és la gent gran, que et tira sorra igual que la mainada i no deixen de xerrar i. Lamentar-se: que si m'han d'operar, doncs a mi una ungla se m'ha posat negra i a l'altra li han tret una piga dolenta.....

vida

Que n'és de maca la vida, que et permet viure al seu damunt, envoltat de mars i muntanyes oferin-te tot el que et cal per estar-hi d'allò mès bè! Que n'es de bonica la vida, que creua en el teu camí a gent meravellosa, gent que sempre t'aporta una cosa positiva gent amb qui compartir la vida, gent amb qui parlar, riure i viure..... Que n'és de bonica la vida, que tot t'ho dóna..... Però de sobte i quan menys t'ho esperes, pot ser molt "puta" i cruel, i arrebatra't una cosa del que et va regalar, t'ho arravat sense avisar, deixant aquell cremat per fer i aquella celebració pendent. Que contradictòria la vida....... Aquesta nit de sant Joan, una estrella més brillara al cel. Sempre et recordare. N.G ----------------------------------------------------------------- Que bonita la vida, que te permite vivir a  encima de ella, rodeado de mares y montañas ofreciendote todo lo que te hace falta para estar de lo mejor! Que bonita la vida, qu

Vida

I passen els dies, els mesos, els anys..... Sense adonar-nos, deixem enrera la infantesa, la adolescencia i la joventut, carregades de dubtes i pors, entrem en l'edat adulta i reflexionem amb el que hem viscut i el que ens queda per viure, mentre ho fem, no som conscients que el temps passa, sense pena ni glòria, només amb el sol fet de pensar-hi... Com deia en Dani Rovira en un monoleg del 2016: el tiempo.....me gustaria leer todos los libros que se han escrito, pero no hay tiempo, me gustaria tomarme un cafe, con la gente que quise, la que quiero y la que seguramente querre, pero no hay tiempo.... I no li falta raó, hauríem de viure tantes vides per poder-ho fer tot...... Llegint i rellegint aquestes paraules me'n adono que amb això, en Pau Dones tenia tota la rao quan deia això de: La vida es ahora, vivamosla!!!! Amb aquestes dues reflexions, no vull més que entendre i que entengueu la vida com el que és, un viatge en què l'important no és el destí sinó, el camí, apr

Albada d'estiu./Atardecer de verano.

Darrera els vidres encara calents  , després d'un calorós dia d'estiu, una freda llàgrima, recorre la meva pell enyorada del teu cos; tanco els ulls, i una esgarrifança recorre el meu ventre tot recordant els nostres cossos entrellaçats, aquelles carícies suaus de cotó, els petons humits, deixant marques al meu cos com si de segells es tractessin.... Se m'escapa un sospir, no pot anar gaire lluny, perquè la mascareta li impedeix...... el seu retorn, aquell bri d'alè calent, em recorda el teu panteix a cau d'orella  sussurrant -me  paraules calentes mentre fem l'amor. --------------------------------------------------------------- Detrás de los cristales aún calientes, después de un caluroso día de verano, una fría lágrima, recorre mi piel añorada de tu cuerpo; cierro los ojos, y un escalofrío recorre mi vientre recordando nuestros cuerpos entrelazados, aquellas caricias suaves de algodón, los besos húmedos, dejando marcas en mi cuerpo como si de sellos se tratar

Amistats retrobades/Amistades reencontradas

I un dia t'adonaràs, que els nostres camins s'han separat, les nostres vides..... Distanciat. Aquell dia et demanaràs atònit que ha passat, que ha destruït aquella amistat que tant havia significat, et qüestionaràs si allò, realment era amistat o tan sols vas ser una casualitat o un passatemps, però, el temps passarà, i aquell dubte que et feia tant mal, haurà calmat fins a deixar dins teu, tan sols un molt bon record... Els anys passaran, nova gent arribarà a la teva vida, uns nomes estaran de passada, altres, es quedaran, però sempre en un racó del teu cor, guardaràs a aquells que més et van marcar. Els anys passaran i possiblement, sense saber com ha passat, aquella amistat que tant guardes dins el cor, brotarà acostant els vostres camins, i unirà de nou les vostres vides, fent-te veure que, les amistats de debò, superen el pas dels anys, les distàncies i els camins. --------------------------------------------------------------- Y un día te darás cuenta, que nuestros camino

Sense paraules/sin palabras

Que pots dir quan no et surten les paraules davant el patiment d'algú que estimes? Que dir-li quan saps que el dolor que sent, se li clava en el cor com mil punyals... Et miro i la teva cara no és la de sempre, la teva mirada ha perdut el seu brillo i la teva expressió denota tristesa, molta tristesa... Em sento malament per no poder trobar les paraules que en donin consol, pensaràs que no és possible que, algú com jo, que li agrada tant escriure, no trobi les paraules necessàries en aquest moment. Doncs no, no les trobo, és m'és, si en trobo alguna, es queda donant voltes dins el meu cap fins que la descarto, ja que em sembla absurda per ser capaç de dir-la. En aquests moments, crec que les millors paraules són una forta i llarga abraçada que et vol dir que sempre em tindràs al teu costat, un peto mostra de que t'estimo i comparteixo el teu dolor per fer-lo així m'és portable i quedar-me al teu costat callada, perquè et sentis acompanyada i puguis dir-me tot allò q

Camino

Imagen
És possible enyorar el dolor insistent i constant que et fa patir fins a les llàgrimes?? Es pot anhelar el sofriment causat per les múltiples butllofes als peus per l'excés de caminar? Et poden quedar ganes desprès de tants dies i tants quilòmetres patint les incomoditats de tots aquests inconvenients, de tornar-hi??? SI, SI i rotundament....SI!!!! Del camino no només s'enyoren els seus paisatges, el seu menjar i la seva gent, del camino s'enyora l'essència, el patiment i tot el que et fa sentir embrancar-te a aquesta aventura. En els moments m'és dolorosos i de més patiment és on s'amaga la veritable essència del Camino, on surten les forces d'entre les flaqueses, on trobes en els que t'acompanyen tota l'atenció i en tots el peregrins la compassió, que ajuden a reconfortar-te i fer-te sentir-te millor. Cada gest, cada petita ajuda oferta t'arriba fins a emocionar-te i és això, el que enyores, del dolor i el sofriment....el bàlsam que

El far/ El faro

Si una nit t'anganxa la tempesta d'imprevist, els trons ressonen en el silenci de la nit i els llamps il·luminen breument cada pas que fas, però malgrat això et sents desorientat, perdut, deprimit, t'envaeix la por i no saps cap a on anar, o per al contrari, t'empaita una nit en la qual estàs eufòric i feliç, les gotes de pluja són per tu gotes d'energia calant dins teu i no vols estar en cap altra lloc que al costat dels que més estimes, per més que et mullis i els trons puguin espantar-te... aquella nit, estiguis del costat que estigui, trobaràs un indret especial, on el far amb la seva llum acariciant el mar negre, et guiarà cap a un estat de pau i tranquil·litat absoluta del qual, no voldràs sortir-ne. --------------------------------------------------------  Si una noche te pilla la tormenta de imprevisto, los truenos resuenan en el silencio de la noche y los rayos iluminan brevemente cada paso que haces, pero a pesar de esto te sientes desorientado, perdido,

Ofenses/Ofensas

Quantes vegades fem coses sense ser conscients del mal que podem generar? Un acte d'aquells que semblen inofensius, que no fas amb mala fe ni amb intenció de ferir ningú, un comentari a destemps o mal dit o potser, mal interpretat? Actes, gestos o paraules que fereixen a la gent que estimes quan fet o dit d'altra manera, no hagués estat com puntes d'agulles clavant-se al cor d'aquella persona. I per no parlar dels silencis!!!!!! Quan mal pot crear un silenci??? Personalment crec que un silenci és l'arma de doble punta que més fereix, curiosament no hi ha gestos ni paraules però i aquell silenci d'algú que estimes o aprecies...el món sembla aturar-se però dins el teu cap, hi ha més moviment que mai, tot roda a mil per hora, sense parar, sense ser capaç de trobar la resposta a aquell silenci, busques culpables, motius i respostes però aquestes...no apareixen, dins teu tens la foscor d'una nit d'hivern i la pitjor de les tempestes que et poguessis trobar ma

Mare/Madre

Imagen
I un dia vaig agafar el vol, com tots els ocells fan en el seu moment, vaig emprendre la vida que em tocava, la que vaig decidir fer. Amb la maleta plena d'il·lusions i poca cosa més, vaig marxar de casa confiada que la vida fora del niu, serà meravellosa i senzilla, i res més lluny de la realitat, va ser meravellós aquell inici, aquells primers dies i potser setmanes...No va ser fins que sorgien els primers dubtes, ja fossin culinaris o en gestió de les feines domèstiques on em vaig adonar que volar del niu on tot era perfecte i senzill no seria un camí de roses. Fins que no em vaig posar malalta en el meu niu d'amor, no vaig ser conscient que enyorava les atencions i atencions que tan sols una mare sap donar, sense esperar res a canvi, llavors, estirada al llit vaig recordar cada nit a la banyera jugant amb el tauró de goma, mentre la mama intentava sense sortir-se de no adormir-se...... Una promesa fas als fills al néixer, que mai, mai, mai els deixaràs caure i avui, com sem

Sant jordi 2168

Imagen
Sant Jordi 2168 Diu la llegenda que fa molts i molts anys, el planeta va ser devastat per un monstre malvat i ferotge, no sabien si volava o caminava perquè ningú el podia veure, la gent s'amaga a les cases intentant escapar del seu atac invisible, però a poc a poc, la gent anava morint a causa del seu atac... El seu verí ofegava a la gent fins al punt de no poder respirar haver d'acabar ingressats a l'UCI i fins i tot, morir. Els habitants d'aquest planeta, sortien al carrer amb mascaretes, mantinguen distancies i amb molta higiene, malgrat tot, això no va ser suficient. Molts van ser els cavallers i guerreres que van lluitar contra aquest monstre diminut i mortífer dia rere dia per salvar vides a cada minut, i gràcies a la prudència de la gent i la lluita constant i incansable dels cavallers i les guerreres, van acabar amb aquest monstre i la gent, va poder viure  tranquil.la  i feliç, des de llavors, cada dia ho celebren amb abraçades i petons.. -----------------

0% objectiva/ 0% objetiva

Imagen
Avui no em demaneu que sigui objectiva, no ho feu, si us plau, per què se fermament, que no puc...... El primer cop que la vaig veure, sabia que era i seria especial, i no va ser diferent amb el pas dels anys, cada dia em sorprenia amb coses extraordinàries com el seu ❤️, tan gran i bondadós, els seus actes i la seva manera de ser. Avui, però m'ha sorprès llegir-la!!! Tots els que em coneixeu, sabeu que m'agrada llegir i escriu-re, tot i que això últim, em queda moltíssim per aprendre, però, quan davant la pantalla he llegit aquest escrit fer per Andaira.....no ho negaré, m'he emocionat!!, he vist clarament que té dins seu una petita part de la meva afició i que per tenir, només 10 anys, té molt potencial per descobrir!! No puc ser objectiva, no!! Llegiu el seu escrit i traieu les vostres opinions....... Orgull de pares. ---------------------------------------------------- Hoy no me pidais que sea objetiva, no lo hagais, por favor, por qué se firmemente que no puedo .

Anyorança d'un amor/ Añoranza de un amor.

-En que penses?? *Qui, jo? -Si tu, estàs absent. *Pensava en les suaus carícies que em dóna en un calorós dia d'estiu, en els seus petons humits, envoltant tot el meu cos, el delicat massatge als peus quan caminem junts. -Però, que m'estàs dient?? Que tens un amant??? *Un amant, jo??? Que t'has begut l'enteniment???!!!!?? Cert és que parlo d'un amor, però ni molt menys cap a una persona, parlo de l'amor que sento cap al mar, la platja..., la seva suau brisa, les seves petites ones saltant el meu cos i la seva sorra, aquells granets de sorra que fan un deliciós massatge als peus en caminar-hi..... -------------------------------------------------------------- -En que piensas ?? * Quién, yo? -Si tú, estás ausente. * Pensaba en las suaves caricias que me da en un caluroso día de verano, en sus besos húmedos, rodeando todo mi cuerpo, el delicado masaje en los pies cuando caminamos juntos. -Pero, que me estás diciendo ?? Que tienes un amante ??? * Un amant

Nit/Noche

Imagen
És fosc, no veig res, que ha passat???!!!! La meva respiració està molt alterada.... Veus, sento veus molt llunyanes, es mouen sense parar d'un costat a l'altra, estan perdudes, però no puc veure qui són!! Entre tota aquesta foscor intueixo unes pampallugues blaves i altres de taronges, escolto en la distància unes sirenes que s'acosten a tota velocitat, tinc por molta por! Intento cridar però la meva veu queda trencada en un plor silenciós que emplena la meva cara de llàgrimes, em vull moure, vull sortir d'aqui però un pes al pit m'ho impedeix, entro en pànic, davant la impotència de no poder escapar em rendeixo, estic agotada, la meva respiració es va calmant, les llàgrimes s'assequen i desapareixen sense entendre encara que ha passat, els meus ulls s'obren lentament el que puc entreveure no és gaire esperançadors, les veus estan totes aturades al meu voltant gairebé, tan desconcertades com jo, les llums m'enceguen i les sirenes m'ensordeixen per l

valorar/ Valorar

Estem fets de trossets dels altres....... Som trossos de pare i mare, els pilars fonamentals, d'ells ens quedem amb la base, amb ho essencial i vital...... Som bocinets dels germans, ells ens aporten un altre tipus d'amor, el saber que per més que discuteixes amb ells, sempre hi seran, aportant-nos així, la tranquil·litat i la força que genera la unió......... Som un pessic de cada amic i amiga, que ens ha passat al llarg de la vida, cada un aportant el seu granet, confiança, carinyo, consol, tranquil·litat, revolució, riures, felicitat, bogeria..... Que ens defineixen una mica més........ Uns van arribar per quedar-se, d'altres només a aportar-nos algo, perot tots i cada un d'ells, formarà part de nosaltres per sempre. Per què esperem sempre a les despedides per alabar a les persones, per agrair el que ens ha aportat, per disculpar-nos per algun error, a mostrar el nostre amor sincer, per què???? Per què no tenim el suficient valor, en vida, un al davant de l'altra

Pare/Padre

Imagen
A tu, l'etern oblidat a les primeres visites a l'hospital. A tu, que ningú et demana com estàs ni et felicita. A tu, que ets el millor suport a una mare "novota" o ja experimentada, però que sempre et necessita. A tu, que tot i no despertar-te a les nits, no permets que els falti a la criatura i la mare. A tu, que et desvius per ells, que treballes més si cal per poder oferir-li tot el que necessiten. A tu, que quan ningú et veu, o aixo et penses, et quedes envalisat, amagat rere la porta veient com dormen mare i fill/a. A tu, el pare, el marit, al que sense tu, tampoc seria possible. A tu, gràcies, gràcies per ser-hi sempre, per no deixar mai i consolar-nos quan estem de davallada. A tu, gràcies per esforçar-te cada dia per ser el millor pare del món. A tu, que t'escolliria una i mil vegades per ser el meu pare.... A tu, que t'escolliria una i mil vegades per ser el pare de les meves filles.... FELIÇ DIA DEL PARE. ---------------------------------

Dubtes/ Dudas.

Imagen
Pensaments Quan un dubte o un problema et ronda per el cap, no et falta gent al voltant donan-te, el que creuen que és el millor dels consells; consulta-ho amb el coixí i demà, ho veuràs tot d'una altra manera! Sembla prou senzill no?? Doncs amb tota fermesa, aquella mateixa nit, me'n vaig a dormir, amb aquell neguit dins el meu cap, tot esperant que, al despertar el dia següent, hagi desaparegut....... Em llevo aquell matí esgotada, com si hagues estat de festa tota la nit, però el cert és que, no he pogut practimanet dormir, donant voltes i més voltes a aquell assumpte, surto del llit, em rento la cara, esmorzo, m'arreglo i surto, a afrontar, de la millor manera possible aquest nou dia amb aquell "run, run" al cap. Sortim de casa i en 5 min minuts ens plantem a la Cala, allà, en aquella terrasseta amb vistes al mar, i a l'espera de la sortida del sol, m'adono que el meu cap entra en disputa, un problema, tres maneres de veure'l, m'observo discuti

Prioritats/Prioridades

No em diguis que no pots perquè no tens temps, que tens massa feina i vas cansat, diguem tan sols, que tens altres prioritats en les quals jo, no hi tinc cabuda, no busquis pretextos ni arguments, perquè amb excuses, al final, marxaré del teu costat com marxen del cel, els estels fugaços la nit de Sant Llorenç........sense deixar rastre. ------------------------------------------------------------------ No me digas que no puedes porque no tienes tiempo, que tienes demasiado trabajo y vas cansado, dime, simplemente, que tienes otras prioridades en las que yo, no tengo cabida, no busques pretextos ni argumentos, porque con excusas, al final, me marchare de tu lado como marchan del cielo las estrellas fugaces en la noche de San Lorenzo ........ sin dejar rastro.

Afortunats./Afortunados.

I un dia ens sabrem afortunats, potser, no avui, ni demà, però arribarà un dia en què, en girar la vista enrere, veurem  ho  lluny que hem arribat, els obstacles que hem superat, i les batalles que hem guanyat, llavors, només llavors, serem conscients que tot l'esforç aplicat amb constància i perseverança, dia rere dia, haura merescut i molt la pena, per arribar on som ara, en aquest precís instant i lloc i en la persones que ens  hem  reconstruït, ja que com bé diuen...ningú ens va dir que seria fàcil, però si, que valdria la pena..... ----------------------------------------------------------------- Y un día nos sabremos afortunados, tal vez, no hoy, ni mañana, pero llegará un día en que, al girar la vista atrás, veremos lo lejos que hemos llegado, los obstáculos que hemos superado, y las batallas que hemos ganado, entonces, sólo entonces, seremos conscientes de que todo el esfuerz o aplicado con constancia y perseverancia, día tras día, habra merecido y mucho la pena, para

Por. /Miedo.

Imagen
Quan tenim por, la nostra intenció és córrer, córrer molt ràpid i desaparèixer, però, no és això el que realment fem... La por, ens paralitza, deixant-nos immòbils, petrificats al mateix lloc, dabant allò que ens crea terror, i lluitant no contra elles, si no contra nosaltres mateixos, i aquest estat estàtic que ens ha acaparat. Per difícil que ens sembli en el moment, la millor opció és un cop aturats, girar-nos i plantar-li cara al que ens fa temor...... Dit això......jo, no m'enfrontare a l'òs que em persegueix!!!!! FELIÇ VIDA!!! ----------------------------------------------------------------- Cuando tenemos miedo, nuestra intención es correr, correr muy rápido y desaparecer, sin embargo, no es esto lo que realmente hacemos ... El miedo, nos paraliza, dejándonos inmóviles, petrificados en el mismo lugar, delante de  lo que nos crea terror, y luchando no contra ellos, si no contra nosotros mismos, y este estado estático que nos ha acaparado. Por difícil que nos parezca en el

La lluita/ La lucha.

Imagen
No és fàcil lluitar contra la societat...... I no és fàcil intentar sobreviure al pessimisme i negativisme que, dia a dia, et van posant a sobre com a lloses de ferro sobre les teves espatlles..... Com puc sobreposar-me si, a cada cosa positiva que aporto en forma de somriure, alegria, optimisme i esperança em contesten amb negativisme i egocentrisme quan el que a ells els pesa, ens pesa a tots i que la manera que ens afecta a uns i altres, depèn majoritàriament d'un mateix? En 8 mesos, he regalat molts somriures que amaguen llàgrimes, paraules plenes d'optimisme, en dies que no és precisament el que sento, alegria en moments en que m'afloreixen totes les tristeses...... Només hi ha una manera que poguem sortejar aquest temporal sense que ens hi vagi la salut mental:ser AMABLE!!! Per que no dediquem un somriure diari a qui ens envolta, encara que tinguis ganes de plorar, que tal un tot passarà, encara que pensis que la situació no te solució..... Per que fins i

"Camino de Santiago"

Imagen
El "Camino", no és caminar durant hores, ni gastar sola per gastar, ni tan sols són unes vacances per caminar, si en algun moment heu pensat que és això..... NO EN TENIU NI IDEA!!! El "Camino" és molt més, és retrobar-te amb la natura i amb el teu jo interior, es compartir el cansament i el dolor amb els que vas o els que vas coneixent, és viure cada pas, cada moment amb major intensitat, és fer amics d'aquells que sempre d'ores a la motxilla i al cor, perquè com dic jo: els amics del camí, sempre aniran amb mi! Són sensacions i emocions viscudes a gran intensitat, pn cada petit gest d'algun desconegut, és el més gran obsequi, el "Camino" és..."EL CAMINO"!! No hi ha paraules per descriure-ho, per entendre-ho, només cal....fer-lo.    ( 14/10/2021-20/10/2021 podrà ser aquesta la data per arribar a Santiago, cumplir la promesa i el repte i proposit dels Santiaguitos?🙏) ---------------------------------------------------------------- El

Covid19

  Dies de pors, dubtes i incerteses..... Tot segueix igual, mentre a la Xina i a Itàlia, tot va empitjorant; primers casos a Espanya, cada dia, n'hi ha més, València, Madrid, Barcelona..... Ara si, ja és pandèmia!!! De sobte, les pors es tornen pànic i psicosis, córrer, córrer, cap al súper, carros plens fins a rebossar i lleixes buides, d'aliments bàsics i essencials.......No sabem a que ens enfrontem, quina dimensió agafarà, però el que crec que hem d'assumir és que, en temps de guerra, als nostres avis, els van demanar que sortissin a lluitar i ho van fer, ara, ens demanen, tan sols, que ens quedem a casa, i això, és el que hem de fer, per nosaltres, per als nostres i per tots!! ------------------------------------------------------------------ Días de miedos, dudas e incertidumbres ..... Todo sigue igual, mientras en China y en Italia, todo va empeorando; primeros casos en España, cada día, hay más, Valencia, Madrid, Barcelona ..... Ahora sí, ya es pandemia !!! De repen

Despedida

Imagen
Heu pensat mai en el dia que marxeu??En com voldríeu que us acomiadessin??? Jo si!!! No vull drames innecessaris, ni roba de dol en blanc i negre, vull colors alegres per recordar-me com jo era, no vull mossens dient paraules buides,vull les vostres paraules, no m'agrada la música d'aquell orgue, vull El meu petit país, bicicletes, Boig per tu i sense tu, que emplenin les vostres oïdes i cors. I com a recordatori, us deixaria un desig escrit així: No em diguis adéu, i ens trobem a la cala, on la remor del mar seran les meves paraules, l'escalfor del sol les meves abraçades i la suau brisa les meves caricies... No em diguis adéu, i ens trobem a la cala..... -------------------------------------------------------------  Habeis pensado nunca en el dia que marcheis??En cómo le gustaría que le despidieran ??? Yo si !!!  No quiero dramas innecesarios, ni ropa de luto en blanco y negro, quiero colores alegres para recordarme como yo era, no quiero sacerdotes diciendo palabras vací
Cin, clin............ Passa una estona fins que puc agafar el mòbil i mirar qui m'escriu, desbloquejo i en llegir el nom, no puc més dibuixar un gran somriure, sempre és agradable rebre notícies d'una amiga especial a la qual no pots veure gaire, a causa de la gran distancia que ens separa. Obro la conversa, la llegeixo, la torno a llegir, esperant haver entès malament el missatge i amb llàgrimes als ulls, aquell somriure desapareix, quedo perplexa davant la pantalla, tan "fotuda" que no se ni que contestar, per que en aquest moment, l'únic que em sortiria seria abraçar-la. Recordo la primera vegada que va passar per això, parlàvem molt, en la distància desitjant poder ajudar-la ni que fos a distreure's i com, un cap de setmana, a correcuita, vam agafar un avió i ens vam plantar a casa seva, per que, aquell dia si, ens sentis a prop, val a dir que aquella tarda, per mi, va ser molt especial i ara anys desprès, ha tornat a brotar, no és just!!!!!!! Et toca torn

Reis/Reyes.

Imagen
Aquest matí m'he llevat ben d'hora, la il·lusió dels reis, de sempre, m'ha posat molt nerviosa i emocionada fent que aquesta nit, dormi molt poc. Un cop tots desperts ens disposem a obrir els regals, a cada paquet, un mira,mira!!! Aaahhh!!!! Que guai!!! M'encanta!!! Tots i cada un dels regals són meravellosos però, veient aquesta escena, m'adono que, el millor regal de tots, no ve embolicat!! Que estrany veritat?? El meu millor regal de reis és sense dubtes, la felicitat i alegria que es viu en aquests pocs metres cuadrats, uns ulls tintinejant i ben brillants, aquests somriures que no s'esborren ni per un moment....aquesta estona, tan nostra, aquest regal tan meravellós, ve embolicada amb la millor de les abraçades, una abraçada....de quatre!!!!! Feliç dia de Reis!!! ------------------------------------------------------------------ Esta mañana me he levantado muy temprano, la ilusión de los reyes, des de siempre, me ha puesto muy nerviosa y emocio

Música/Musica.

Us imagineu que un dia ens llevem, i en sortir al carrer, el soroll dels cotxes, els sons dels mòbils i les passes accelerades de la gent, de sobte queden cobertes per melodies??? Música per tots els carrers , o no, millor encara, una música diferent a cada carrer: jazz,salsa, rock ....... Tant se val!!!!! Entrar a un carrer on sona la teva música preferida, segur que no pots evitar posar-te a ballar!!!!!!! Mentre ho fas, no pots evitar dibuixar un gran somriure al teu rostre, però.....no ets l'únic, tothom balla, en el teu carrer i en els del costat, per tot el poble!!!!! Oblidant per uns instants, les presses, l'estrès i els problemes arraconats.     Amb aquest post ple de vitalitat i energia vull despedir aquest 2020 i desitjar-vos que aquest 2021, superi totes les vostres expectatives. ------------------------------------------------------------- Se imaginan que un día nos levantamos, y al salir a la calle, el ruido de los coches, los sonidos de los móviles y los pasos acel

Nadal/Navidad

Imagen
Es presenta un any més, l'època més esperada de l'any per a tots els infants, petits i grans.... .Nadal !! Surto amb l'esperit nadalenc a flor de pell, passo pel centre, el lloc del poble on més es nota aquest caliu de Nadal, em deixo portar per la lluentor de cada una de les decoracions lluminoses, em sedueix el va i ve de les llums formant un ball encisador  ,  baixo la mirada, al meu voltant gent passejant, alguns amb alguna bossa però..... Espera!!!! Que ha passat??? La gent no parla, no somriu amb la mirada i les bosses no van plenes.... Els observo atentament a tots i cada un d'ells, els seus peus arrosseguen desanimats les sabates, les espatlles encongides pel pes de les preocupacions, les bosses, a les mans, immòbils enyorant el va i  be  de l'alegria nadalenca, no m'ho puc creure, que ha passat!!! Ara m'adono que el que ha passat és que s'han rendit, s'han deixat vèncer pel neguit l'angoixa i el malestar que genera  el Covid

No som res./No somos nada.

Som menys que una merda, tot i això, ens pensem invencibles..... Ara estàs trist i decebut perquè la teva publicació, no té els  likes  que voldries, t'enfades perquè t'has autoconvençut que aquella imatge, la qual no  reflexe  ni de bon tros el moment viscut, ja que l'has retocat i posat el millor filtre de tots, no ha arribat a agradar a tanta gent com esperaves........ Avui, dius estar mosquejat perquè alguna cosa no ha sortit com esperaves o potser estàs deprimit perquè no pots fer allò que voldries o aquell viatge que tanta il·lusió et feia..... Avui et pot semblar un dia de merda, i si, tens tot el dret a pensar-ho, però, recapacita!!!!! Avui m'és que mai,  has  de  sabert -te  fràgil com el cristall, que en qualsevol moment es pot trencar, volàtil com la dent de lleó que surt volant amb una brisa d'aire. Avui, quan les xarxes socials marquen la felicitat de la gent, avui, m'és que mai, has de ser conscient que la felicitat és cosa teva i només teva, ningú

Que és la vida??/Que es la vida??

Imagen
Què és la vida..... si no una passejada en la qual  la única  opció és fer els passos endavant, saltant tants obstacles com pedres trobis en el camí, i desprès de cada ensopegada, de cada patacada, espolsar-nos la pols del camí i seguir caminat amb un somriure enorme dibuixat al rostre en senyal de victòria contra un mal tràngol.... Què és la vida.... Si no un sospir d'alè contingut entre els pulmons i el cor quan veus que al teu voltant tot sembla ensorrar -se  fràgil, però atroçment sense ni tan sols poder posar-hi el m'és petit gra de sorra per fer de l'inevitable, quelcom evitable, subjectant amb les dues mans ben fort tot allò que estimes i no vols perdre.... Què és la vida ..... Si no un llenç en blanc per pintar cors amb el vermell de la teva sang brotant de les ferides físiques i emocionals, sabent que quan més gran el pintis, m'és ràpid cicatritzaran, deixant pas a les marques de guerra que ens acompanyaran tota la vida..... Què és la vida...... Si un dia et ll

Me presento.

Imagen
  Quien soy y que hago  aquí , os  estaréis  preguntando.... Pues bien, me presento, mi nombre es Cristina, tengo 38 años, no soy alta ni  esbelta , tengo cartucheras y no paso del metro  cincuenta  y cuatro, ojos grandes y marrones, pelo rizado y con toques de luz artificiales, estoy felizmente, muy felizmente casada con mi primer gran amor con el que llevamos caminando el sendero de la vida 22 años, fruto de este amor, tenemos dos maravillosas hijas, peluquera de profesión y terapeuta capilar de  vocación . No me gusta salir de casa ni un  solo día  sin mi mejor vestido..... . Una  gran sonrisa, tan grande que, incluso  detrás  de la mascarilla se puede ver, por que como dice el dicho: un día sin sonreír es un día perdido. Con la mochila de Cristina, no pretendo ni más ni menos que compartir muchas de las cosas que llevo en mi mochila, vivencias, reflexiones, pequeños relatos..... Poderlas compartir y recibir vuestras opiniones, eso si, siempre, des  del respeto . -------