La mochila de Cristina

Avui us vinc a parlar una mica més del meu projecte. Voleu acompanyar-me a viure moltes aventures?? Si? Doncs som'hi!!! Despres de molts mesos de dedicaciò ja ha sortit a la llum el meu primer llibre!! Aquest es la suma de dues de les meves  passions , caminar i escriure , en el qual  hi he afegit dosis de fantasia i imaginació. En ell es plasmen les vivències i sentiments viscuts en algunes de les meves sortides i en especial, amb el "Camino de  Santiago", una ruta que em te captivada, des que la vaig coneixer. " Els camins de la Chloe" no pretén ser un Best seller, ni molt menys, però ha aconseguit complir dos somnis, publicar un llibre i fer-ho als quaranta anys.

Avui no vinc a compartir cap reflexió, ni cap petit relat, avui vinc a explicar-vos el motiu per el qual he estat tan desconnectada del blog. Porto temps treballant en un projecte personal, un projecte en el qual cada vegada necessitava dedicar-hi mes temps per poder dur-lo a terme. Aquesta dedicació ha fet que deixes una mica aparcada la meva inspiració cap al blog. Aquest és un projecte humil i senzill en el que hi estic dedicant a part d'hores i feina molt de carinyo desitjant que quan surti a la llum us agradi. Ara, ja queden  poques setmanes o dies per acabar-lo i amb molta il.lusió us en parlaré i presentaré, però  avui no és el dia, així que estigueu atents per saber-ne les novetats!! ---------------------------------------------------------------------- Hoy no vengo a compartir ninguna reflexión, ni ningún pequeño relato, hoy vengo a explicaros el motivo por el que he sido tan desconectada del blog. Llevo tiempo trabajando en un proyecto personal, un proyecto en el q

No deixis per demà els petons que puguis donar avui...... Petons, un acte tan petit que mostrar tant!!!! Petons n'hi ha de molts tipus : un xoc de galtes, un piquet, dolços, apassionats, secs, humits.... I tots amb un mateix significat: estic aqui!! Aixi doncs no deixem per demà els petons que poguem donar avui, als pares ,germans, parella o amics,fem-nos saber que ens tenim al costat. Un petó te poders curatius, cura un pelat de genoll quan ets petit, reconforta en moments durs, felicita quan aconsegueixes un propòsit i relaxa, relaxa l'anima en qualsevol situació. Feliç dia internacional del petó! ------------------------------------------------------------------------ No dejes para mañana los besos que puedas dar hoy... Besos, un acto tan pequeño que mostrar tanto!!!! Besos hay de muchos tipos: un choque de mejillas, un piquete, dulces, apasionados, secos, húmedos.... Y todos con un mismo significado: ¡estoy aquí!! Así pues no dejamos para mañana los besos que podamos dar ho

No recordo quants anys fa d'això que us vull explicar, però en deu fer uns vint. Era un dissabte, i després de treballar, vaig acompanyar a unes amigues que anaven a donar sang, era una campanya de donació de les que van fent cada cert temps. Recordo que la feien al teatre municipal, així que en menys de dos minuts ja hi érem, la feina era al costat!! Un cop a dins, les tres xerràvem animadament quan ens va interrompre un infermer que ens va demanar si anàvem a fer donació, amb quina rapidesa les meves amigues varen dir que si!!!! Al contrari que jo, que després de quedar-me paralitzada per la pregunta a la qual la resposta era un no rotund, vaig contestar un si molt tímid i fluixet. Des d'aquell dia, soc donant de sang. Ser donant és un acte altruista, que es fa per pròpia decisió i pel que no s'espera cap mana de valoració ni agraïment, ni de bon tros!!! Per què explico doncs tot això? Té una senzilla explicació, el banc de teixits i sang està constantment sota mínims, ca

A l'amic carinyós que cada dia espera a que arribis amb la mateixa felicitat. A l'amic fidel, el que guarda els meus secrets, riures sorollosos i les llàgrimes silencioses. Al guardaespatlles de la casa, de les nenes, de l'amo i de mi mateixa. A la millor companyia en les llargues hores de feina del jefe. Al compi de jocs de pilota, caminades vora el mar i  camps. Al cadell que 14 anys despres, no ha deixat de ser el nostre cadell. A la mascota que a les poques hores ja era un més a  la familia.  Per ell, per en Terry, per que avui és un membre més al cel dels gossos.... Quan arribis allà busca en Black i jugueu, jugueu molt plegats per que si alguna cosa teníeu en comú, eren les ganes de jugar. Dol despedir-se d'una mascota, però no recordava que fos tan dificil, i més dur es torna quan veus el dolor en el rostre de les nenes, la pena en els seus ulls i la rabia en les seves paraules. Sempre et durem al ❤️ petit. --------------------------------------------

Nadal....... Nadales, decoracions, pesebres i llumetes de colors adornen les cases i els carrers. Nadal, dies de familia i d'amics, dinars i sopars que  s'essaboreixen lentament, en el caliu de les llars Dies d'alegria i d'enyorançes, del que eren aquestes festes i dels qui erem per aquestes però tambe, son dies d'agrair, agrair per tot allò que som, el que tenim i als qui ens varen fer estimar el nadal Per que no es pot vire d'allò que ens manca ni del que no som. Ara es el moment de recordar però tambè, de crear nous records per el demà, per que les properes generacions,  visquin i recordin el nadal com a la època que és, una època especial on ens donen la oportunitat de passar estones amb les persones a les qui estimem. Ara son dies de turrons, neules i polvorons regats de brindis de cava amb els millors desitjos de prosperitat, salut i amor. Bon Nadal i feliç 2023. ----------------------------------------------------------------- Navidad....... Vil

Penses en fer alguna cosa que, malgrat saber qie et fa por, penses que la il.lusiò per fer-la, és més gran i aclipsarà la por. Els dies previs, et mentalitzes de mil i una manera de que valdrà la pena, que la manera de veure l'alçada que hi ha des del pont, és mirar només cap a dabant, no mirar ni tan sols als costats, fixar la vista al final del pont és la millor opciò.   Arriba el dia, asseguda al cotxe, ni tan sols hi penses distreta per els paisatges que passen de ser estiuencs, a uns paisatges més de tardor, on regnen les fulles grogues, vermelles i marrons.   Un cartell anuncia que t'hi estas apropant i en aquell instant, tot canvia. On hi hania un somriure ara, només s'hi veu una petita linia apretada, el cos en una postura relaxada, pasa a estar tens completament i per dins, un gir a l'estomac et fa resporar agitadament.  Ja hi som, desprès de caminar els nou cents metres que separen l'entrada del pont amb el mateix et topes amb unes escales, en veure el pon

Al igual que la lleona tranquil.la reposa, mentre observa els seus cadells jugar,ens passem els humans la vida observant els nostres bebès. Nits de pau al saber que a la porta del costat estan dormint, dies de tranquil.litat mentre estan a l'escola...... Però amb el pas del temps, els cadells igual que els bebès, creixen, i volen emprendre el vol,  les mares els deixen fer, amb una por silenciòsa per els perills que els envolten. Els petits es senten grans, de perills no en saben gaire i del patiment dels adults.....encara menys. Juguen al joc de la vida, al de fer-se grans i en aquest paper es senten molt importants, surten a caçar les primeres preses i els humans, a caçar noves experiències. Malgrat l'edat i les advertències, encara son nens i en un descuit, quan la mare no els veu, canvien el rumb sense dir res. Passen els minuts i el no saber on son fan entrar en pànic a una mare que de mans lligades per la deseperacio, no sap el que ha de fer. Surt de casa, un cop al

No hi han dies especials...... Ahir vaig fer 39 anys i 364 dies, avui faig 40 anys i demà,  fare 40 anys i 1 dia, no hi ha diferencia en el dia que sigui, si es 25, 26 o 27. La deferencia, el que fa especial un dia son els petits detalls, deixeu-me que us expliqui. El que ha fet d'aquest dia un dia molt especial ha estat depertar-me una veu que deia cumpleañera......i en obreir els ulls, veure'us als tres, en escala, mirant-me somriguent i desitjant-me un feliç dia; aquell humil pastis amb les espelmes i la canço al mobil . Les fotos i felicitacions plenes d'amor i records de la familia, que et fan sentir afortunada. Aquell collage esbojarrat de la germiga, que un any més m'ha acompanyat a donar la volta al sol. La flor groga, color de l'amistat, tan maca com l'amistat que tinc amb la persona que me l'ha regalat. Les felicitacions que arriben de molt lluny, de persones que sents molt a prop, d'amics especials. Les companyes de feina que et feliciten tot

Impossible en anart'hi acostant no sentir un pessigolleig a la panxa, sentir l'emoció de quan eres petit i hi anaves amb els monitors, els millors monitors que existien!!! No pots evitar en aturar el cotxe, baixar-ne i mirar la casa, sentir emoció en recordar el viscut en ella i no saps que té , però és màgica. Han passat molts anys, malgrat això, la casa sembla estar igual, però alguna cosa si ha canviat, em costa una estona descobrir el que, però finalment, en veure a la meva filla i els seus companys, em queda més que clar! El temps, el mateix temps que no ha canviat la casa ens ha canviat a nosaltres. Jo, ja no soc la nena que va de colònies, sinó que sóc la mare que va a buscar la seva filla a les colònies. Els que per mi eren els millors monitors, ni tan sols ho són ara, i el jovent que regenta aquell grup, són ara, els millors monitors del món. No entenc que ha passat o més aviat, quan, ha passat, que marxaves emocionada i tornaves plorant perquè et volies quedar i de so

Quin mòn és aquest? Un mòn on la vida humana no val res, en el que s'ensenya a la "gent" a matar, on un cop feta la tragedia, encara en queden que en comptes d'ajudar, es dediquen a filmar, on les victimes nomes son un numero i la resta ens ho mirem de lluny, amb rabia, impotencia i indignats...... Tots i cada un d'ells te nom i familia, cada un d'ells, es una perdua important, no te a veure amb races, colors, ideològies, es merament, la matança per plaer. Avui, un cop mes, no hem de tenir por, hem de sortir al carrer en contra de tanta brutalitat maldat, avui, tots junts cridem: NO A LA VIOLENCIA!! En record a les victimes del 17A i a totes les victimes. --------------------------------------------------------------------------- ¿Qué mundo es éste? Un mundo donde la vida humana no vale nada, en el que se enseña a la "gente" a matar, donde una vez hecha la tragedia, todavía quedan que en vez de ayudar, se dedican a filmar, donde las víctimas

 Neus, un nom bonic que cada cop es deixa sentir menys, un nom  clássic i de tota la vida, però que en una epoca on regnen els noms originals, estrambòtics o extranys, no deixen espai per a noms senzills i amb personalitat. Avui és Santa Neus, la veritat es que en conec a poques de Neus, i a primera hora del mati ja les he felicitat. Soc de les que  si ho fas ben d'hora, de ben segur a aquella persona se li dibuixa un sutil somriure que li alegrarà el dia. Només em queda la recança d'una felicitaciò a l'aire,  una felicitaciò de la qual ja en se la resposta : Gràcies nena 😘.   Una resposta d'una persona que feia honor al seu nom........senzilla i bonica! Feliç Sant a totes les Neus🥂 ----------------------------------------------------------------- Neus (Nieves) un nombre bonito que cada vez se deja escuchar menos, un nombre clásico y de toda la vida, pero que en una época en la que reinan los nombres originales, estrambóticos o extraños, no dejan espacio para nombres

Avui recordem a una petita que va marxar massa aviat..... Avui comparteixo un record, un escrit fet fa 5 anys, el dia despres de la seva partida. Avui ho comparteixo per que, els angels que marxen de la terra, sempre es recordaran. Vola, vola al costat dels que més t'estimen.🤍

Que són els somnis?? Tots creiem que els somnis són imatges que projecte el nostre subconscient mentre dormim, en el millor dels casos, aquestes imatges són nítides, amb records que enyorem, moments viscuts o fins i tot, escenes que mai hem vist abans, a tots ells, els anomenen somnis bonics. D'altres, són foscos, tenebrosos i ens desvetllen a mitjanit, acompanyat d'un crit o de neguit, a aquests els anomenem mals sons, habitualment aquests somnis no tenen res de realitat, però ens fan patir molt fins que obrim els ulls. Si alguna cosa tenen en comú, és que sempre s'acaben quan obrim els ulls. A mi, personalment, m'agraden els somnis que tens amb els ulls oberts, aquells que visualitzes amb il.lusió, ja que és el que et motiva i que saps que a base de constància i dedicació es faran realitat. Somnis que dia rere dia, vas forjant amb amor, per els quals et formes i lluites i dels que pas a pas, cada cop estàs mes a prop de fer...... REALITAT. ----------------------------

Fan incondicional de viure els moments en present. Si alguna cosa esta passant no és millor gaudir-ho al natural que a través d'una pantalla. Tot cobra més intensitat quan saps que allò que estàs veient, no es repetirà. I que millor que retenir-ho a la pantalla de la retina i a l'USB del cap??? Malgrat això, a vegades, en viure un moment altament emocionant, o de plena felicitat amb els que estimo, em pregunto... I si un dia el meu USB deixa de funcionar i tot el viscut s'esborra?? I si en mirar-los a la cara ni tan sols recordo qui són aquells que tan important son per a mi i els veig com a autèntics desconeguts?? És per això, que en alguns moments de la vida, trec la càmera del mòbil i capturo moments, per si mai em falla la majoria RAM, algú segui al meu costat i m'expliqui qui són aquelles persones que en el seu moment, em treien un gran somriure. --------------------------------------------------------------------------- Fan incondicional a vivir los momentos en pr

Gaudeixes fent el que més t'agrada, t'esforces dia rere dia per millorar-te. El teu somriure quan puges a la catifa ho diu tot, brilles amb llum pròpia tot i els nervis que només jo et veig.... Portes varis dies ballant, disfrutant de l'espectacle i de del teu conjunt, amb les que durant set hores a la setmana compartiu molt més que entrenaments, converses, riures i mirades, això tambe es nota, ho ha molta  complicitat entre vosaltres. Avui no ha sortit com esperaves, un mal gest t'ha fet caure, unes dècimes de segon has trigat en aixecar-te i forçant un somriure has continuat amb el ball, creant l'admiració de tots els que erem allà. Ens has donat una lliçó més enllà de la competiciò, ens has donat una lliçó de vida i es que si be caurem moltes vegades, no és l'important, el que te realment valor és quantes vegades ens aixequem i de quina manera ho fem. Jo caire encara moltes vegades i només desitjo saber aixecar-me com ho has fet tu avui, amb digni

Dia de la rosa i el llibre. Dia de l'amor i l'amistat. Una rosa per als meus amics i per el meu amor. Una rosa per els que ens varen deixar massa aviat i per els que  la seva hora havia arribat. No deixem que es perdi una tradició tan bonica com és aquesta.  Per que si be una rosa pot punxar,  la seva olor ens pot perfumar  i un bon llibre, tots els nostres problemes,  per una estona....s'endurà. Una rosa groga a tots els meus amics i a tors els que em llegiu i una rosa vermella al meu "amor". Feliç Sant Jordi a tots!!

Que són els somnis?? Tots creiem que els somnis són imatges que projecte el nostre subconscient mentre dormim, en el millor dels casos, aquestes imatges són nítides, amb records que enyorem, moments viscuts o fins i tot, escenes que mai hem vist abans, a tots ells, els anomenen somnis bonics. D'altres, són foscos, tenebrosos i ens desvetllen a mitjanit, acompanyat d'un crit o de neguit, a aquests els anomenem mals sons, habitualment aquests somnis no tenen res de realitat, però ens fan patir molt fins que obrim els ulls. Si alguna cosa tenen en comú, és que sempre s'acaben quan obrim els ulls. A mi, personalment, m'agraden els somnis que tens amb els ulls oberts, aquells que visualitzes amb il.lusió, ja que és el que et motiva i que saps que a base de constància i dedicació es faran realitat. Somnis que dia rere dia, vas forjant amb amor, per els quals et formes i lluites i dels que pas a pas, cada cop estàs mes a prop de fer...... REALITAT. ----------------------------

En la foscor de la nit, trec el cap per la finestra i un estel fugaç em ve a saludar, un somriure se'm dibuixa a la cara i en voler pensar un desitg, no penso en viatges, ni diners ni molt menys en cotxes ni cases.....Tinc un desitg molt més gran que tot això, una cosa de valor incalculable, no hi ha diners que ho puguin comprar, però estic més que convençuda que res en el mòn em faria més feliç que això..... La miro, en aquella decima de segon que triga en fer el seu recorregut, tanco els ulls, respiro profundament i llenço el meu desitg a l'aire, que no canvii res, que no em manqui la salut, la feina ni a mi ni als que m'envolten, que segueixi envoltada de la gent que estimo i poder seguir compartint estones i creant nous records dia a dia. Es poc el que demano pero es molt gran el que significa, ho vull tot i res, vull tot el que tinc i no vull que em treguin cap dels meus tresors. ----------------------------------------------------------------------- En la oscuridad de

 Temps enrera una amiga em va animar a entrar al mon de la poesia, sempre m'ha fascinat però al mateix temps la trobo complicada ja que no és un relat curt ni un seguit de rimes sense més, has de tenir present les rimes, versos i estrofes, que soni be i expliqui alguna cosa. Desprès de molts dies traballant-hi aqui va el meu primer contacte amb ella. En la foscor de la nit, Recorra el meu cos el teu dit, Que accelera el meu cor amb delit, Anhelant compartir amb tu aquest llit. Les hores passen lentament, Mentre imatges teves despullat Passegen per la meva ment, Fent una trobada fascinant al teu costat. Els dos cossos son un de sol Quan al mati ens enlluerna el sol, El despertar d'un nou dia Que acaba amb la meva fantasia. Les mirades es creuen entre la gent Deixant-me la sang glaçada I el cor rogent i calent En mig de la plaça aturada. Molts anys han passat I encara estas al meu costat Res de mi t"ha espantat I amb mi t'has casat. El temps passa i t

En aquesta vida pots ser tan gran com et proposis i tan petit com et deixis. No és qüestió de mida, de bellesa ni saviesa, tan sols és qüestió de confiança, si no confies en tu, et sents petit, creus que no podràs fer allò que et fa il·lusió i et limitaràs a convèncer-te de què no val la pena ni tan sols intentar-ho, els que t'envolten diran tot el contrari i tu només pensaràs que ho diuen des del carinyo i per donar-te ànims, malgrat això, tu seguiràs sentint-te petit i no avançaràs, però, si confies en tu, si estàs segur de tu mateix, et sents capaç de menjar-te el món, et sentiràs gran, molt gran, capaç de fer tot allò que et proposis, avançaràs cap als teus reptes, objectius i il·lusions i res ni ningú et farà creure que no ets vàlid, ja que des del teu interior, saps que ets tan vàlid com el millor escriptor, cantant, actor, filòsof o filòleg, només cal tenir clar els teus somnis i lluitar per ells amb totes les teves forces i no deixar de perseguir-los, només així, des de la

T'arriba un aroma, inevitablement tanques els ulls i en un segons et transporta a una època de la teva vida, no saps el per què però et visualitzes a tu en aquella època i amb aquell aroma. A la ràdio sona una cançó, t'envaeix la melancolia d'aquella nit d'estiu a la platja o les nits d'hivern a les discoteques,en aquesta ocasió també t'hi veus, ballant la cançó com si s'hagués d'acabar el món. Surts a caminar, fa un sol radiant, els boscos d'un verd intens, el cel blau i net, el mar no cessa amb el seu dolç va i ve i en aixecar la vista allà està d'un groc pujat una gran mimosa, la que en veure-la et recorda a algú que va marxar massa aviat , el seu record t'eriça la pell. Si de per si les mimoses sempre han estat una planta bonica, ara a més, és una planta especial. -------------------------------------------------------------------------- Te llega un aroma, inevitablemente cierras los ojos y en un segundo te transporta a una ép

Despres de tant de temps, vens a casa nostra, t'instales sense avisar i ens talles les ales, ens deixes sense anar a treballar, a l'escola ni veure'ns amb els que estimem, et creus que ens has tret vida aquesta setmana aillant-nos a casa, entre quatre parets, penses que ens has enfonsat pero si be hem perdut la llibertat del dia a dia, hem guanyat molt més del que et pots imaginar!!! Hem guanyat temps compartit, hem guanyat força personal i familiar, hem guanyat en amor i estima i el que en un moment ens vas treu-re, ho hem tornat a recuperar, per que tan sols has estat una petita ombra en un camí ple de llum!!!!! -------------------------------------------------------------------------- Después de tanto tiempo, vienes a nuestra casa, te instalas sin avisar y nos cortas las alas, nos dejas sin ir a trabajar, a la escuela ni vernos con los que amamos, te crees que nos has quitado vida esta semana aislándonos en casa, entre cuatro paredes, piensas que nos has hundido pero si

Eh!! Desperteu!!!! Mireu, mireu a l'horitzó, heu vist?? Un nou i radiant dia surt de darrere de les muntanyes, ho veieu? No perdeu ni un minut més, ben segur que ve ple de cases bones, reptes per aconseguir, lliçons per aprendre, moments màgics per gaudir, petons i abraçades per repartir a aquells éssers que ben segur, els estan anhelant... Moments sorprenents estan a la cantonada, inolvidables, unics, especials i irrepetibles..... Esteu convencuts de voler seguir al llit?? ---------------------------------------------------------------------------- Eh!! Despertad !!! Mirad, mirad en el horizonte, un nuevo y radiante día sale de detrás de las montañas,  No perdais ni un minuto más, seguro que viene lleno de casas buenas, retos para conseguir, lecciones para aprender, momentos mágicos para disfrutar, besos y abrazos para repartir a aquellos seres que seguro, les están anhelando... Momentos sorprendentes están en la esquina, inolvidables, únicos, especiales e irrepetibles.....  ¿Esta

A pocs dies de despedir-nos d'aquest 2021 m'aturo, faig un alto en aquest absurd cercle vicios que es la vida, en el que, quan mes corres......mes has de correr! Respiro, lenta i profundament i em jutjo, si, em jutjo, ho faig per buscar  tot Allò en el que he fallat, per poder-ne ser conscient i no tornar a cometra'ls en el nou any i poder tambè disculpar-me per ells. Tambe, faig valanç de tot  allò que m'ha ferit, els que la vida m'ha arrebatat, ens ha arrebatat allò positiu que he viscut i compartit, aquells moments que m'han fet somriure i vibrar, intento visulitzar-ne el maxim i agraeixo a totes les persones causants dels meus somriures i m'omplo d'esperança i ilusiò, pensant en tots els bons moments que junts, tornarem a viure aquest proper 2022🥂      Dit això, i avanç de despedir aquest 2021.......Teniu alguna que volgueu dir-me???? -------------------------------------------------------------------------- A pocos días de despedirnos de este

Hoy dia damos por hecho que los demas saben lo que sentimos por ellos, asi que, no es necesario decirlo, cierto es que el amor y el cariño hay que demostrarlo pero a veces, tambien necesitamos escucharlo. Yo a ti no te quiero, no, ya que no quiero tenerte en propiedad, ni quiero tenerte como un trofeo, yo a ti te amo, por que deseo compartir un millon de cosas contigo, deseo cuidarte, mimarte y protegerte, ser tu hombro donde llorar y un motivo para tus risas, te amo, por que no te quiero para mi, deseo que seas libre y que seas tu quien desee compartir tu vida conmigo. Claro esta que no es lo mismo querer que amar, y que lo que se demuestra dia a dia es lo que prevalece, pero escuchar de las personas a las que amas que ellos a ti tambien te aman,a veces es necessrio y reconforta mucho, este hecho puede cambiar tu dia, puede que tengas un mal dia o uno horrible, pero escuchar a un familiar o un amig@ decirte: Oye, que sepas que te amo y que siempre estare aqui, puede hacer salir un ray

I un dia ens adonarem que no era la sèrie sinó amb qui la miràvem..... Arribarà el dia que serem conscient que l'important no era el d'asti si no amb qui comparties el camí..... Aquell dia mirarem la tassa de cafè i sabrem que no és aquell cafè en un dia fred, si no amb qui converses mentre el prens....... Tant de bo, el dia que ens adonem de tot això, del que és realment important a la vida, no sigui massa tard i encara puguem fer amb aquella persona, de  petites coses, les coses més meravelloses! ------------------------------------------------------------------------ Y un día nos daremos cuenta de que no era la serie sino con quien la mirábamos..... Llegará el día que seremos consciente de que lo importante no era el de asti sino con quien compartías el camino. Ese día miraremos la taza de café y sabremos que no es ese café en un día frío, si no con quien conversas mientras lo tomas....... ¡Ojalá, el día que nos demos cuenta de todo esto, de lo que es realmente importante en

Aquest any a la plaça del poble un arbre de Nadal gegant, com en els darrers anys, espera ansiós, a ser il·luminat, al fons una tarima i al damunt, un altell amb un polsador vermell esperant a ser premut.... per tota la plaça, gent, molta gent,amagada rere la seva mascareta esperant amb candeletes la famosa conta enrera que dona pas a l'encesa de llums, quanta llum desprenen aquests rostres, quina il·lusió desborda per la mirada de petits i grans, arriba el moment, tot a l'unisò, fem la conta enrere i en arribar a zero, comença el nadal!!! ....esclaten la llum, els aplaudiments, les abraçades i el ballar de nens, pares i gent en general. Fa molts anys que vinc vingent, des del primer , però mai havia viscut aquest esperit nadalenc que avui ha florit per tots els racons..... --------------------------------------------------------------------------- Este año en la plaza del pueblo un árbol de Navidad gigante, como en los últimos años, espera ansioso, a ser iluminado, al fondo un

I un dia fred de novembre, amb poc a fer, agafo la llibreta que temps enrere vaig començar a relatar les sensacions i emocions de les clientes en sotmetre's a teràpies amb massatges, passades unes pàgines, ja no soc jo la que escriu, sinó les mateixes clientes són les que agafen el bolígraf, la llibreta i en cinc minuts que les deixo soles, escriuen el que senten en aquell moment, aquell just instant en què acaben de rebre de mi, les millors de les energies.. La fullejo, llegeixo tots i cada uns dels escrits, algun m'arriba a emocionar, com pot ser que uns massatges puguin arribar a fer que sentin tot allò? En aquest precís instant, és quan sóc conscient que sense adonar-me i fent allò que més m'agrada, puc transmetre molt a la gent que es posa a les meves mans i que, no només això, sinó que a més la gent ho valora i agraeix i aquest fet, és molt gratificant. -------------------------------------------------------------------------- Y un día frío de noviembre, con poco que

Sento llastima per tu adolescent, tu tan jove i moldejable, et creus tan gran i ets tan inmadur...... M'entristeix saber-te amb milers de seguidors i pocs amics de debò, d'aquells que no et fallen i amb qui les trastades estan a resguard i saps que mai sortiran a la llum, pero la teva inmaduresa, les escampa amb els seguidors fent que algun dia, t'arrepenteixis d'haber-ho mostrat. Em fa pena veure en tu un cigne precios, radiant i meravellòs i que a toc de filtre i diverses barbaritats reals, com deixar de menjar, retocar-te i operar-te per assemblar-te a aquell/a instagramer, youtuber o influencer, et destroses per tenir la falsa bellesa d'algu irreal que crea prototips falsos, per que la bellesa no es mesura per likes, no es veu en seguidors ni en filtres, la bellesa es veu en la intimitat de les xarxes, en el cara a cara, el dia a dia, en els fets, paraules i gestos cotidians. Donaria el que fos per poder-te salvar d'aquesta basira i portar-te per uns dies a

Aaaaiixxxx!!!!! Quan toques el cel i torna a tocar baixar a la terra, tot torna a una velocitat molt reduïda. Quan passes unes setmanes vivint als núvols, on tot és màgic, meravelles i com diuen ara "slow", tornar al ritme frenètic de la vida quotidiana em ve gros, no agafo l'hàbit de mirar el rellotge i correu, perquè he estat massa dies mirant-lo tan sols per rutina, em costa tornar a agafar el fil dels horaris marcats perquè aquest temps hem prescindit totalment d'horaris. Són dos ritmes tan diferents, unes activitats que tan poc tenen a veure les unes amb les altres que tornar a les rutines es fa molt pujada amunt, però, afortunadament, puc tornar a la rutina amb la certesa que aquestes vacances han estat d'allò més aprofitades a cada instant i que, cada dia que passi ara, immersa en la rutina, m'acosta un dia més a les properes vacances… ------------------------------------------------------------------------ Aaaaiixxxx!!!!!  Cuando tocas el cielo y vuelv

Un any, tres-cents seixanta-cinc dies, dit així sembla molt de temps, però alhora, sembla poc..... Quantes coses no poden passar en el transcurs d'aquest període de temps?? Que no pot canviar, per a millor, per a pitjor o simplement, a direfent? Un any.... Treballar, viure, gaudir, patir, riure plorar, córrer, anar de bòlid, relaxar-nos, dormir, menjar, sentir, emocionar-nos i tornar a fer-ho tot una i una altra vegada, aleatòriament durant tot un any. La vida és meravellosa però esgotadora al mateix temps, per això és tan necessari agafar-se uns dies de vacances per desconnectar, descansar o carregar piles per poder continuar amb el dia a dia sense esgotar totes les energies. Això mateix faré jo ara mateix, m'agafo vacances, estaré unes setmanes en les que no escriure, en principi, en el blog, tinc una experiència per viure, per finalitzar i necessito estar-hi al 100%, saborejant-la, gaudint-la, assumint-la i també patint-la però tot, com a mi m'agrada fer-ho, estant prese

La tornada a l'escola ja ha arribat i amb ella la rutina, els matins frenètics de estrepitants carreres de l'habitació al bany, a la cuina i tornar al principi despertant criatures, enllestint esmorzars, espavilant nenes adormides que no avancen amb les tasques i preparant carmanyoles, tornen aquelles tardes d'anar de bòlid de l'escola a les extraescolars, deixar un i recollir-ne un altre, tornen els vespres on l'hora fe sopar s'acopla a la d'anar a dormir, tornen les presses, els neguits, els nervis i les batusses, tornen els dilluns, els nostres dilluns, matins de Cala, on es barreja la calma i la pau a parts iguals, on tanco els ulls i el món s'atura, tornen les caminades, on a cada passa descarrego tensions, absorbeixo els paisatges i els sons, tornen el meu moment, el nostre moment, on per unes hores revivim aquells anys on tot, érem nosaltres, gaudir l'un de l'altra era la nostra única tasca, torna a tocar tenir estones per desconnectar de

Què és joventut?? Si, la pregunta esta ben formulada, vull dir que no em refereixo a què és "la joventut" si no, "juventut", ja que el què és la juventut, tots ho sabem i cada un l'explicaria a la seva manera, de la manera que ell/ella l'enten i l'ha viscut.  Avui us vull explicar, què és juventut per a mi, el que ha significat i encara avui significa. Juventut en el seu temps va ser un casal, el seu nom real era Creu Roja Juventut, no era un casal com qualsevol altra o potser si?? No ho se, però per a mi, era un casal molt especial, allà no nomès anabem a passar-hi les tardes o anar de colonies, allà ens van ensenyar valors que ens han acompanyat per sempre, amistat, solidaritat, companyerisme i unes nocions minimes de primers auxilis....No puc no somriure en recordar aquella epoca!!  Els companys amb els que colze amb colze feiem totes les activitats, la paciencia d'aquells monitors quan no ens portabem be i com arraconan-te de la resta

Doncs si, demà en faig trenta nou, amb això no busco una felicitació, ni de bon tros!!!! A un any per acomiadar-me del tres per entrar en el 4, crec que si és bo, agrair a la vida, diariament per el nou dia viscut, no està de més, fer un balanç anual de com ha estat aquest darrer any abans d'encetar-ne un de nou, i per això, no cal que sigui 31 de desembre, i a això vaig, aquest any hi ha hagut gent que apreciava que ens ha deixat, gairebé, sense tenir temps d'assumir que no estava bé, algun que altra, que marxat del meu cercle d'amistats per decisió pròpia o perquè m'he estimat més separar-me'n, m'he adonat dels amics de debò que tinc, la meravellosa família que m'ha tocat i he escollit, que quan he passat per qualsevol entrebanc, allà han estat i si ha estat per passar-ho bé..... tampoc han faltat!! He viscut moltes petites i grans experiències, que m'han omplert moltíssim i he après a reafirmar el valor dels moments i les persones per sobre del mater

""No entiendo, que ha pasado? En que momento los chupa chups se convirtieron en porros, las bicicletas en coches los refrescos en alcohol, los besos en sexo? No entiendo, que ha pasado? Antes volar era columpiarse  ahora parece que es estar drogado. Vivimos en un mundo en el que si no vistes de marca no eres nadie, donde estás conectado con gente que no conoces y apenas sabes  de la gente que vive a tu lado. Un mundo donde el físico  vale más que los sentimientos  No entiendo, que ha pasado? En que momento abandonamos nuestra calle,  nuestra gente, nuestra vida?"" ******************************************** No, aquest escrit no és meu, però té un alguna cosa que fa, que no pugi deixar de llegir-lo i preguntar-me, en quin moment  ha  succeït aquest canvi que encara avui no acabo d'assumir..... ------------------------------------------------------------------- No, este escrito no es mío, pero tiene un algo que hace, que no pueda dejar de leerlo y preguntarme, en

Ens creiem immortals, pensem fermament que res ens pot vèncer, vivim amb una falsa seguretat que fem el que fem res ens pot passar, fent així, que siguem capaços de fer tot allò que ens ve de gust, però un dia, sense més, succeeix alguna cosa al nostre voltant, a algú que ni tan sols coneixem i, en aquell precís instant, alguna cosa ens torna a la realitat, a la m'és pura i dura realitat, la nostra realitat, la veritat de l'esser humà: Som fràgils!! Som tan fràgils com les ales de les papallones que aletegen suaument durant el seu vol. Més fràgils, que els pètals de les roses que es cremen amb les subtils carícies del sol. Igual de fràgils com la quietut de l'aigua d'un estany, que amb la suau brisa d'aire es trenca........ Som fràgils amb l'esperit immortal, així que no deixem de fer tot allò que ens motiva i agrada per la por a la fragilitat, pensem amb el cap de l'immortal, però actuem amb els actes del més fràgil. ----------------------------------------

02/05 Llibertat........ Llibertat no és el fet de poder sortir de casa a passejar una estona amb les nenes, tampoc és el fet de poder sortir a fer esport, no, llibertat és molt més que tot això, llibertat és quan arriba un moment en el qual estar confinat ja no és només una obligació sinó una d'esició, quan sortir a fer la compra et suposa com un segrest forçat el qual et separa del teu paradís i de la teva gent, llibertat és quan comences a aprendre a acceptar-te com ets i els teus pensaments; quan acabes fent tot allò que vols i no has de justificar-te perquè el que fas et beneficia a tu i als teus, inspirar profundament aire pur i expirar tot allò que et pertorba...... Llibertat és quan alleugeres la teva motxilla de pensaments i sentiments que et fan sentir malament i t'angoixen, també ho és apartar-te de tot i tancar-te dins teu per trobar-te amb el teu jo interior i mantenir una llarga i serena conversa..... Tot això, és la llibertat, aprendre que aquest confinament no

"Bon dia, Cristina, he llegit el que escrius en el teu blog, m has fet plorar amb l'escrit homenatge a la teva mare, m agrada molt com escrius, el què sents i com veus la vida!! El què expliques del Camino és veritat que després de patir molt si ho aconsegueixes et sents molt feliç!!. M encanta com et descrius i a l'últim és veritat q els nens dónen llum a la vida!!. Moltes felicitats Cristina!!!, me n'alegro també que tinguis en el teu camí una gran família x estimar i que t estima!!. Em sento molt orgullosa d'haver-te tingut d'alumna dels 11 als 14 anys i de que t agradi escriure i llegir!!. 😘😘" Vinti-cinc anys després, dedica una estona del seu temps en llegir cada un dels meus escrits del bolg i m'envia això, una mestra de la qual guardes molt bons records, de la qual vaig apendre molt tant de l'escola com de la vida, de qui, possiblement vaig agafar la passiò per la lectura i l'escriure...... Avui no puc més que agrair-li per tant i per

Un any més, ja tenim la festa major aquí,les cercaviles,les fires i els concerts de plaça. Tots ens queixem de les fires, que cada any són més petites i sense encant, però,si ho mirem amb ulls de nen, veurem que són unes fires màgiques, plenes de llum i música, només cal veure les seves cares, els ulls xispejants i la boca ben oberta sense parar de dir: vull pujar, vull pujar!!!!! Fem-nos un favor, aquests dies, siguem una mica nens i fem d'aquesta festa, una festa màgica,pels més petits i per nosaltres mateixos. Bona festa major!!! ------------------------------------------------------------------ Un año más, ya tenemos la fiesta mayor aquí, los pasacalles, las ferias y los conciertos de plaza. Todos nos quejamos de las ferias, que cada año son más pequeñas y sin encanto, pero, si lo miramos con ojos de niño, veremos que son unas ferias mágicas, llenas de luz y música, sólo hay que ver sus caras, los ojos chispeantes y la boca bien abierta sin parar de decir: quiero subir, qu

23:30 de la nit, per avui, dono la jornada per acabada, em poso el pijama i em deixo caure sobre el llit amb els ulls tancats, respiro profundament i agraeixo, agraeixo per tot i per tant, agraeixo per al que m'envolta, per qui m'envolta, per gaudir de salut i de tot allò que em fa vibrar, que em fa sentir... Agraïda per cada un dels batecs del meu cor, per cada persona que dibuixa un somriure en ell amb el sol fet de pensar-hi. Agraïda per poder sentir l'alegria d'un missatge i l'emoció d'una abraçada i el rubor d'un peto. Agraïda per veureu's a tots i cada un al meu voltant, creant moments i records que quedaran gravats per sempre en la retina i el cor. Agraïda, perquè tot i no tenir res, ho tinc tot!!!!! Una motxilla plena d'il·lusions i projectes, uns companys de viatge amb els quals mai em sentiré sola i dels que sempre en tindre un bon regust. Agraïda perquè tot i no ser milionària de diners sóc molt rica per tot el que m'envolta i to

Arriba l'estiu i amb ell, les ganes de sol i platja. Trencar amb la rutina per anar a relaxar-se a la platja, estirada a la tovallola amb els ulls tancats i sense pensar en res, no és un caprici, per a molts, és una necessitat. Arribes a la platja, la mires tota, contemples que a aquesta hora tan matinera de dilluns, no córrer ningú, esculls el millor lloc, estires la tovallola i t'hi deixes caure a sobre, sospires profundament i desapareixes..... A mesura que la platja es va emplenant, canvia la seva melodia, falta l'alegria de la mainada però la remor de la gent cada cop, és més notable. Tinc que revocar a la gent que diu que, les criatures a la platja, molesten, com pot molestar el riure despreocupat i el joc innocent?? El que realment molesta és la gent gran, que et tira sorra igual que la mainada i no deixen de xerrar i. Lamentar-se: que si m'han d'operar, doncs a mi una ungla se m'ha posat negra i a l'altra li han tret una piga dolenta.....

Que n'és de maca la vida, que et permet viure al seu damunt, envoltat de mars i muntanyes oferin-te tot el que et cal per estar-hi d'allò mès bè! Que n'es de bonica la vida, que creua en el teu camí a gent meravellosa, gent que sempre t'aporta una cosa positiva gent amb qui compartir la vida, gent amb qui parlar, riure i viure..... Que n'és de bonica la vida, que tot t'ho dóna..... Però de sobte i quan menys t'ho esperes, pot ser molt "puta" i cruel, i arrebatra't una cosa del que et va regalar, t'ho arravat sense avisar, deixant aquell cremat per fer i aquella celebració pendent. Que contradictòria la vida....... Aquesta nit de sant Joan, una estrella més brillara al cel. Sempre et recordare. N.G ----------------------------------------------------------------- Que bonita la vida, que te permite vivir a  encima de ella, rodeado de mares y montañas ofreciendote todo lo que te hace falta para estar de lo mejor! Que bonita la vida, qu

I passen els dies, els mesos, els anys..... Sense adonar-nos, deixem enrera la infantesa, la adolescencia i la joventut, carregades de dubtes i pors, entrem en l'edat adulta i reflexionem amb el que hem viscut i el que ens queda per viure, mentre ho fem, no som conscients que el temps passa, sense pena ni glòria, només amb el sol fet de pensar-hi... Com deia en Dani Rovira en un monoleg del 2016: el tiempo.....me gustaria leer todos los libros que se han escrito, pero no hay tiempo, me gustaria tomarme un cafe, con la gente que quise, la que quiero y la que seguramente querre, pero no hay tiempo.... I no li falta raó, hauríem de viure tantes vides per poder-ho fer tot...... Llegint i rellegint aquestes paraules me'n adono que amb això, en Pau Dones tenia tota la rao quan deia això de: La vida es ahora, vivamosla!!!! Amb aquestes dues reflexions, no vull més que entendre i que entengueu la vida com el que és, un viatge en què l'important no és el destí sinó, el camí, apr

Darrera els vidres encara calents  , després d'un calorós dia d'estiu, una freda llàgrima, recorre la meva pell enyorada del teu cos; tanco els ulls, i una esgarrifança recorre el meu ventre tot recordant els nostres cossos entrellaçats, aquelles carícies suaus de cotó, els petons humits, deixant marques al meu cos com si de segells es tractessin.... Se m'escapa un sospir, no pot anar gaire lluny, perquè la mascareta li impedeix...... el seu retorn, aquell bri d'alè calent, em recorda el teu panteix a cau d'orella  sussurrant -me  paraules calentes mentre fem l'amor. --------------------------------------------------------------- Detrás de los cristales aún calientes, después de un caluroso día de verano, una fría lágrima, recorre mi piel añorada de tu cuerpo; cierro los ojos, y un escalofrío recorre mi vientre recordando nuestros cuerpos entrelazados, aquellas caricias suaves de algodón, los besos húmedos, dejando marcas en mi cuerpo como si de sellos se tratar