Entradas

Cin, clin............ Passa una estona fins que puc agafar el mòbil i mirar qui m'escriu, desbloquejo i en llegir el nom, no puc més dibuixar un gran somriure, sempre és agradable rebre notícies d'una amiga especial a la qual no pots veure gaire, a causa de la gran distancia que ens separa. Obro la conversa, la llegeixo, la torno a llegir, esperant haver entès malament el missatge i amb llàgrimes als ulls, aquell somriure desapareix, quedo perplexa davant la pantalla, tan "fotuda" que no se ni que contestar, per que en aquest moment, l'únic que em sortiria seria abraçar-la. Recordo la primera vegada que va passar per això, parlàvem molt, en la distància desitjant poder ajudar-la ni que fos a distreure's i com, un cap de setmana, a correcuita, vam agafar un avió i ens vam plantar a casa seva, per que, aquell dia si, ens sentis a prop, val a dir que aquella tarda, per mi, va ser molt especial i ara anys desprès, ha tornat a brotar, no és just!!!!!!! Et toca torn

Reis/Reyes.

Imagen
Aquest matí m'he llevat ben d'hora, la il·lusió dels reis, de sempre, m'ha posat molt nerviosa i emocionada fent que aquesta nit, dormi molt poc. Un cop tots desperts ens disposem a obrir els regals, a cada paquet, un mira,mira!!! Aaahhh!!!! Que guai!!! M'encanta!!! Tots i cada un dels regals són meravellosos però, veient aquesta escena, m'adono que, el millor regal de tots, no ve embolicat!! Que estrany veritat?? El meu millor regal de reis és sense dubtes, la felicitat i alegria que es viu en aquests pocs metres cuadrats, uns ulls tintinejant i ben brillants, aquests somriures que no s'esborren ni per un moment....aquesta estona, tan nostra, aquest regal tan meravellós, ve embolicada amb la millor de les abraçades, una abraçada....de quatre!!!!! Feliç dia de Reis!!! ------------------------------------------------------------------ Esta mañana me he levantado muy temprano, la ilusión de los reyes, des de siempre, me ha puesto muy nerviosa y emocio

Música/Musica.

Us imagineu que un dia ens llevem, i en sortir al carrer, el soroll dels cotxes, els sons dels mòbils i les passes accelerades de la gent, de sobte queden cobertes per melodies??? Música per tots els carrers , o no, millor encara, una música diferent a cada carrer: jazz,salsa, rock ....... Tant se val!!!!! Entrar a un carrer on sona la teva música preferida, segur que no pots evitar posar-te a ballar!!!!!!! Mentre ho fas, no pots evitar dibuixar un gran somriure al teu rostre, però.....no ets l'únic, tothom balla, en el teu carrer i en els del costat, per tot el poble!!!!! Oblidant per uns instants, les presses, l'estrès i els problemes arraconats.     Amb aquest post ple de vitalitat i energia vull despedir aquest 2020 i desitjar-vos que aquest 2021, superi totes les vostres expectatives. ------------------------------------------------------------- Se imaginan que un día nos levantamos, y al salir a la calle, el ruido de los coches, los sonidos de los móviles y los pasos acel

Nadal/Navidad

Imagen
Es presenta un any més, l'època més esperada de l'any per a tots els infants, petits i grans.... .Nadal !! Surto amb l'esperit nadalenc a flor de pell, passo pel centre, el lloc del poble on més es nota aquest caliu de Nadal, em deixo portar per la lluentor de cada una de les decoracions lluminoses, em sedueix el va i ve de les llums formant un ball encisador  ,  baixo la mirada, al meu voltant gent passejant, alguns amb alguna bossa però..... Espera!!!! Que ha passat??? La gent no parla, no somriu amb la mirada i les bosses no van plenes.... Els observo atentament a tots i cada un d'ells, els seus peus arrosseguen desanimats les sabates, les espatlles encongides pel pes de les preocupacions, les bosses, a les mans, immòbils enyorant el va i  be  de l'alegria nadalenca, no m'ho puc creure, que ha passat!!! Ara m'adono que el que ha passat és que s'han rendit, s'han deixat vèncer pel neguit l'angoixa i el malestar que genera  el Covid

No som res./No somos nada.

Som menys que una merda, tot i això, ens pensem invencibles..... Ara estàs trist i decebut perquè la teva publicació, no té els  likes  que voldries, t'enfades perquè t'has autoconvençut que aquella imatge, la qual no  reflexe  ni de bon tros el moment viscut, ja que l'has retocat i posat el millor filtre de tots, no ha arribat a agradar a tanta gent com esperaves........ Avui, dius estar mosquejat perquè alguna cosa no ha sortit com esperaves o potser estàs deprimit perquè no pots fer allò que voldries o aquell viatge que tanta il·lusió et feia..... Avui et pot semblar un dia de merda, i si, tens tot el dret a pensar-ho, però, recapacita!!!!! Avui m'és que mai,  has  de  sabert -te  fràgil com el cristall, que en qualsevol moment es pot trencar, volàtil com la dent de lleó que surt volant amb una brisa d'aire. Avui, quan les xarxes socials marquen la felicitat de la gent, avui, m'és que mai, has de ser conscient que la felicitat és cosa teva i només teva, ningú

Que és la vida??/Que es la vida??

Imagen
Què és la vida..... si no una passejada en la qual  la única  opció és fer els passos endavant, saltant tants obstacles com pedres trobis en el camí, i desprès de cada ensopegada, de cada patacada, espolsar-nos la pols del camí i seguir caminat amb un somriure enorme dibuixat al rostre en senyal de victòria contra un mal tràngol.... Què és la vida.... Si no un sospir d'alè contingut entre els pulmons i el cor quan veus que al teu voltant tot sembla ensorrar -se  fràgil, però atroçment sense ni tan sols poder posar-hi el m'és petit gra de sorra per fer de l'inevitable, quelcom evitable, subjectant amb les dues mans ben fort tot allò que estimes i no vols perdre.... Què és la vida ..... Si no un llenç en blanc per pintar cors amb el vermell de la teva sang brotant de les ferides físiques i emocionals, sabent que quan més gran el pintis, m'és ràpid cicatritzaran, deixant pas a les marques de guerra que ens acompanyaran tota la vida..... Què és la vida...... Si un dia et ll

Me presento.

Imagen
  Quien soy y que hago  aquí , os  estaréis  preguntando.... Pues bien, me presento, mi nombre es Cristina, tengo 38 años, no soy alta ni  esbelta , tengo cartucheras y no paso del metro  cincuenta  y cuatro, ojos grandes y marrones, pelo rizado y con toques de luz artificiales, estoy felizmente, muy felizmente casada con mi primer gran amor con el que llevamos caminando el sendero de la vida 22 años, fruto de este amor, tenemos dos maravillosas hijas, peluquera de profesión y terapeuta capilar de  vocación . No me gusta salir de casa ni un  solo día  sin mi mejor vestido..... . Una  gran sonrisa, tan grande que, incluso  detrás  de la mascarilla se puede ver, por que como dice el dicho: un día sin sonreír es un día perdido. Con la mochila de Cristina, no pretendo ni más ni menos que compartir muchas de las cosas que llevo en mi mochila, vivencias, reflexiones, pequeños relatos..... Poderlas compartir y recibir vuestras opiniones, eso si, siempre, des  del respeto . -------