La mochila de Cristina

I un dia t'adonaràs, que els nostres camins s'han separat, les nostres vides..... Distanciat. Aquell dia et demanaràs atònit que ha passat, que ha destruït aquella amistat que tant havia significat, et qüestionaràs si allò, realment era amistat o tan sols vas ser una casualitat o un passatemps, però, el temps passarà, i aquell dubte que et feia tant mal, haurà calmat fins a deixar dins teu, tan sols un molt bon record... Els anys passaran, nova gent arribarà a la teva vida, uns nomes estaran de passada, altres, es quedaran, però sempre en un racó del teu cor, guardaràs a aquells que més et van marcar. Els anys passaran i possiblement, sense saber com ha passat, aquella amistat que tant guardes dins el cor, brotarà acostant els vostres camins, i unirà de nou les vostres vides, fent-te veure que, les amistats de debò, superen el pas dels anys, les distàncies i els camins. --------------------------------------------------------------- Y un día te darás cuenta, que nuestros camino