La mochila de Cristina

Any rere any, per Sant Josep, he felicitat el meu pare Pere, pel dia del pare.Primer el regal eren dibuixos i treballs manuals acabats amb un petó i una abraçada, segurament, a l'anar creixent, suposo que tot va quedar en un missatge o un oblit.Ja en l'edat adulta, varen tornar les felicitacions a consciència, un missatge o una videotrucada, dos petons i una abraçada, la colònia, la samarreta o el dècim de loteria de rigor.Aquest any, però, el regal ha estat per als dos, després d'un feliç dia del pare, dos petons una abraçada i un t'estimo molt.Que bé senten aquestes dues paraules agafada entre els braços, aquells copets a l'esquena i aquell saber que, passi el que passi sempre el tindràs a ell, incondicionalment.Feliç dia del pare a tots els pares, però en especial al meu i al pare de les meves nenes, felicitar-los perquè ho estan fent molt bé i és un honor tenir-los a les nostres vides. ------------------------------------------------------------------------- A