La mochila de Cristina

Avui no em demaneu que sigui objectiva, no ho feu, si us plau, per què se fermament, que no puc...... El primer cop que la vaig veure, sabia que era i seria especial, i no va ser diferent amb el pas dels anys, cada dia em sorprenia amb coses extraordinàries com el seu ❤️, tan gran i bondadós, els seus actes i la seva manera de ser. Avui, però m'ha sorprès llegir-la!!! Tots els que em coneixeu, sabeu que m'agrada llegir i escriu-re, tot i que això últim, em queda moltíssim per aprendre, però, quan davant la pantalla he llegit aquest escrit fer per Andaira.....no ho negaré, m'he emocionat!!, he vist clarament que té dins seu una petita part de la meva afició i que per tenir, només 10 anys, té molt potencial per descobrir!! No puc ser objectiva, no!! Llegiu el seu escrit i traieu les vostres opinions....... Orgull de pares. ---------------------------------------------------- Hoy no me pidais que sea objetiva, no lo hagais, por favor, por qué se firmemente que no puedo .