La mochila de Cristina

23:30 de la nit, per avui, dono la jornada per acabada, em poso el pijama i em deixo caure sobre el llit amb els ulls tancats, respiro profundament i agraeixo, agraeixo per tot i per tant, agraeixo per al que m'envolta, per qui m'envolta, per gaudir de salut i de tot allò que em fa vibrar, que em fa sentir... Agraïda per cada un dels batecs del meu cor, per cada persona que dibuixa un somriure en ell amb el sol fet de pensar-hi. Agraïda per poder sentir l'alegria d'un missatge i l'emoció d'una abraçada i el rubor d'un peto. Agraïda per veureu's a tots i cada un al meu voltant, creant moments i records que quedaran gravats per sempre en la retina i el cor. Agraïda, perquè tot i no tenir res, ho tinc tot!!!!! Una motxilla plena d'il·lusions i projectes, uns companys de viatge amb els quals mai em sentiré sola i dels que sempre en tindre un bon regust. Agraïda perquè tot i no ser milionària de diners sóc molt rica per tot el que m'envolta i to