Vida
I passen els dies, els mesos, els anys..... Sense adonar-nos, deixem enrera la infantesa, la adolescencia i la joventut, carregades de dubtes i pors, entrem en l'edat adulta i reflexionem amb el que hem viscut i el que ens queda per viure, mentre ho fem, no som conscients que el temps passa, sense pena ni glòria, només amb el sol fet de pensar-hi... Com deia en Dani Rovira en un monoleg del 2016: el tiempo.....me gustaria leer todos los libros que se han escrito, pero no hay tiempo, me gustaria tomarme un cafe, con la gente que quise, la que quiero y la que seguramente querre, pero no hay tiempo.... I no li falta raó, hauríem de viure tantes vides per poder-ho fer tot...... Llegint i rellegint aquestes paraules me'n adono que amb això, en Pau Dones tenia tota la rao quan deia això de: La vida es ahora, vivamosla!!!! Amb aquestes dues reflexions, no vull més que entendre i que entengueu la vida com el que és, un viatge en què l'important no és el destí sinó, el camí, apr