Estiu/Verano
Arriba l'estiu i amb ell, les ganes de sol i platja. Trencar amb la rutina per anar a relaxar-se a la platja, estirada a la tovallola amb els ulls tancats i sense pensar en res, no és un caprici, per a molts, és una necessitat. Arribes a la platja, la mires tota, contemples que a aquesta hora tan matinera de dilluns, no córrer ningú, esculls el millor lloc, estires la tovallola i t'hi deixes caure a sobre, sospires profundament i desapareixes..... A mesura que la platja es va emplenant, canvia la seva melodia, falta l'alegria de la mainada però la remor de la gent cada cop, és més notable. Tinc que revocar a la gent que diu que, les criatures a la platja, molesten, com pot molestar el riure despreocupat i el joc innocent?? El que realment molesta és la gent gran, que et tira sorra igual que la mainada i no deixen de xerrar i. Lamentar-se: que si m'han d'operar, doncs a mi una ungla se m'ha posat negra i a l'altra li han tret una piga dolenta.....