La mochila de Cristina

Doncs si, demà en faig trenta nou, amb això no busco una felicitació, ni de bon tros!!!! A un any per acomiadar-me del tres per entrar en el 4, crec que si és bo, agrair a la vida, diariament per el nou dia viscut, no està de més, fer un balanç anual de com ha estat aquest darrer any abans d'encetar-ne un de nou, i per això, no cal que sigui 31 de desembre, i a això vaig, aquest any hi ha hagut gent que apreciava que ens ha deixat, gairebé, sense tenir temps d'assumir que no estava bé, algun que altra, que marxat del meu cercle d'amistats per decisió pròpia o perquè m'he estimat més separar-me'n, m'he adonat dels amics de debò que tinc, la meravellosa família que m'ha tocat i he escollit, que quan he passat per qualsevol entrebanc, allà han estat i si ha estat per passar-ho bé..... tampoc han faltat!! He viscut moltes petites i grans experiències, que m'han omplert moltíssim i he après a reafirmar el valor dels moments i les persones per sobre del mater