La mochila de Cristina

Quan tenim por, la nostra intenció és córrer, córrer molt ràpid i desaparèixer, però, no és això el que realment fem... La por, ens paralitza, deixant-nos immòbils, petrificats al mateix lloc, dabant allò que ens crea terror, i lluitant no contra elles, si no contra nosaltres mateixos, i aquest estat estàtic que ens ha acaparat. Per difícil que ens sembli en el moment, la millor opció és un cop aturats, girar-nos i plantar-li cara al que ens fa temor...... Dit això......jo, no m'enfrontare a l'òs que em persegueix!!!!! FELIÇ VIDA!!! ----------------------------------------------------------------- Cuando tenemos miedo, nuestra intención es correr, correr muy rápido y desaparecer, sin embargo, no es esto lo que realmente hacemos ... El miedo, nos paraliza, dejándonos inmóviles, petrificados en el mismo lugar, delante de  lo que nos crea terror, y luchando no contra ellos, si no contra nosotros mismos, y este estado estático que nos ha acaparado. Por difícil que nos parezca en el