Immortals/Inmortales
Ens creiem immortals, pensem fermament que res ens pot vèncer, vivim amb una falsa seguretat que fem el que fem res ens pot passar, fent així, que siguem capaços de fer tot allò que ens ve de gust, però un dia, sense més, succeeix alguna cosa al nostre voltant, a algú que ni tan sols coneixem i, en aquell precís instant, alguna cosa ens torna a la realitat, a la m'és pura i dura realitat, la nostra realitat, la veritat de l'esser humà: Som fràgils!! Som tan fràgils com les ales de les papallones que aletegen suaument durant el seu vol. Més fràgils, que els pètals de les roses que es cremen amb les subtils carícies del sol. Igual de fràgils com la quietut de l'aigua d'un estany, que amb la suau brisa d'aire es trenca........ Som fràgils amb l'esperit immortal, així que no deixem de fer tot allò que ens motiva i agrada per la por a la fragilitat, pensem amb el cap de l'immortal, però actuem amb els actes del més fràgil. ----------------------------------------