La mochila de Cristina

En aquesta vida pots ser tan gran com et proposis i tan petit com et deixis. No és qüestió de mida, de bellesa ni saviesa, tan sols és qüestió de confiança, si no confies en tu, et sents petit, creus que no podràs fer allò que et fa il·lusió i et limitaràs a convèncer-te de què no val la pena ni tan sols intentar-ho, els que t'envolten diran tot el contrari i tu només pensaràs que ho diuen des del carinyo i per donar-te ànims, malgrat això, tu seguiràs sentint-te petit i no avançaràs, però, si confies en tu, si estàs segur de tu mateix, et sents capaç de menjar-te el món, et sentiràs gran, molt gran, capaç de fer tot allò que et proposis, avançaràs cap als teus reptes, objectius i il·lusions i res ni ningú et farà creure que no ets vàlid, ja que des del teu interior, saps que ets tan vàlid com el millor escriptor, cantant, actor, filòsof o filòleg, només cal tenir clar els teus somnis i lluitar per ells amb totes les teves forces i no deixar de perseguir-los, només així, des de la ...

23:30 de la nit, per avui, dono la jornada per acabada, em poso el pijama i em deixo caure sobre el llit amb els ulls tancats, respiro profundament i agraeixo, agraeixo per tot i per tant, agraeixo per al que m'envolta, per qui m'envolta, per gaudir de salut i de tot allò que em fa vibrar, que em fa sentir... Agraïda per cada un dels batecs del meu cor, per cada persona que dibuixa un somriure en ell amb el sol fet de pensar-hi. Agraïda per poder sentir l'alegria d'un missatge i l'emoció d'una abraçada i el rubor d'un peto. Agraïda per veureu's a tots i cada un al meu voltant, creant moments i records que quedaran gravats per sempre en la retina i el cor. Agraïda, perquè tot i no tenir res, ho tinc tot!!!!! Una motxilla plena d'il·lusions i projectes, uns companys de viatge amb els quals mai em sentiré sola i dels que sempre en tindre un bon regust. Agraïda perquè tot i no ser ...

I passen els dies, els mesos, els anys..... Sense adonar-nos, deixem enrera la infantesa, la adolescencia i la joventut, carregades de dubtes i pors, entrem en l'edat adulta i reflexionem amb el que hem viscut i el que ens queda per viure, mentre ho fem, no som conscients que el temps passa, sense pena ni glòria, només amb el sol fet de pensar-hi... Com deia en Dani Rovira en un monoleg del 2016: el tiempo.....me gustaria leer todos los libros que se han escrito, pero no hay tiempo, me gustaria tomarme un cafe, con la gente que quise, la que quiero y la que seguramente querre, pero no hay tiempo.... I no li falta raó, hauríem de viure tantes vides per poder-ho fer tot...... Llegint i rellegint aquestes paraules me'n adono que amb això, en Pau ...

Quantes vegades fem coses sense ser conscients del mal que podem generar? Un acte d'aquells que semblen inofensius, que no fas amb mala fe ni amb intenció de ferir ningú, un comentari a destemps o mal dit o potser, mal interpretat? Actes, gestos o paraules que fereixen a la gent que estimes quan fet o dit d'altra manera, no hagués estat com puntes d'agulles clavant-se al cor d'aquella persona. I per no parlar dels silencis!!!!!! Quan mal pot crear un silenci??? Personalment crec que un silenci és l'arma de doble punta que més fereix, curiosament no hi ha gestos ni paraules però i aquell silenci d'algú que estimes o aprecies...el món sembla aturar-se però dins el teu cap, hi ha més moviment que mai, tot roda a mil per hora, sense parar, sense ser capaç de trobar la resposta a aquell silenci, busques culpables, motius i respostes però aquestes...no apareixen, dins teu tens la foscor d'una nit d'hivern i la pitjor de les tempestes que et poguessis trobar ma...

Pensaments Quan un dubte o un problema et ronda per el cap, no et falta gent al voltant donan-te, el que creuen que és el millor dels consells; consulta-ho amb el coixí i demà, ho veuràs tot d'una altra manera! Sembla prou senzill no?? Doncs amb tota fermesa, aquella mateixa nit, me'n vaig a dormir, amb aquell neguit dins el meu cap, tot esperant que, al despertar el dia següent, hagi desaparegut....... Em llevo aquell matí esgotada, com si hagues estat de festa tota la nit, però el cert és que, no he pogut practimanet dormir, donant voltes i més voltes a aquell assumpte, surto del llit, em rento la cara, esmorzo, m'arreglo i surto, a afrontar, de la millor manera possible aquest nou dia amb aquell "run, run" al cap. Sortim de casa i en 5 min minuts ens plantem a la Cala, allà, en aquella terrasseta amb vistes al mar, i a l'espera de la sortida del sol, m'adono que el meu cap entra en disputa, un problema, tres maneres de veure'l, m'observo discuti...

I un dia ens sabrem afortunats, potser, no avui, ni demà, però arribarà un dia en què, en girar la vista enrere, veurem  ho  lluny que hem arribat, els obstacles que hem superat, i les batalles que hem guanyat, llavors, només llavors, serem conscients que tot l'esforç aplicat amb constància i perseverança, dia rere dia, haura merescut i molt la pena, per arribar on som ara, en aquest precís instant i lloc i en la persones que ens  hem  reconstruït, ja que com bé diuen...ningú ens va dir que seria fàcil, però si, que valdria la pena..... ----------------------------------------------------------------- Y un día nos sabremos afortunados, tal vez, no hoy, ni mañana, pero llegará un día en que, al girar la vista atrás, veremos lo lejos que hemos llegado, los obstáculos que hemos superado, y las batallas que hemos ganado, entonces, sólo entonces, sere...