La mochila de Cristina

"Bon dia, Cristina, he llegit el que escrius en el teu blog, m has fet plorar amb l'escrit homenatge a la teva mare, m agrada molt com escrius, el què sents i com veus la vida!! El què expliques del Camino és veritat que després de patir molt si ho aconsegueixes et sents molt feliç!!. M encanta com et descrius i a l'últim és veritat q els nens dónen llum a la vida!!. Moltes felicitats Cristina!!!, me n'alegro també que tinguis en el teu camí una gran família x estimar i que t estima!!. Em sento molt orgullosa d'haver-te tingut d'alumna dels 11 als 14 anys i de que t agradi escriure i llegir!!. 😘😘" Vinti-cinc anys després, dedica una estona del seu temps en llegir cada un dels meus escrits del bolg i m'envia això, una mestra de la qual guardes molt bons records, de la qual vaig apendre molt tant de l'escola com de la vida, de qui, possiblement vaig agafar la passiò per la lectura i l'escriure...... Avui no puc més que agrair-li per tant i per