La fulla/ la hoja
Una suau brisa pentina les branques i els branquillons que ens sobjecten a totes. El pas del temps ens ha debilitat pero ens aferrem amb força a aquelles fines branques per no caure. Les forces comencen a flaquejar, ens fa mal tot el cos i només les més fortes romandran agafades quan calmi el vent. Jo no en soc una d'elles, quan m'he adonat, ja surava pel cel sense romb ni direcció pero si amb un destí. Caure a terra. A mesura que l'aire amaina, la meva velicitat i alçada tambe redueixen per finalment, tocar a terra, no en un boral del carrer sinó ben bé al mig. Sembla que tot ha passat, no bufa el vent i torno a estar quieta. Alguna de les meves companyes son a prop d'altres, fa estona que els he perdut. Quietut, silenci....pau. Un soroll desconegut s'apropa a gran velocitat, al seu pas jo, sense saber el per qué, torno a agafar enbrenzida, no és tan alta, ni tan ràpida i tampoc tan llarga, pero aquesta ha arribat amb més intensitat i força fent que ac...