La mochila de Cristina

Un any, tres-cents seixanta-cinc dies, dit així sembla molt de temps, però alhora, sembla poc..... Quantes coses no poden passar en el transcurs d'aquest període de temps?? Que no pot canviar, per a millor, per a pitjor o simplement, a direfent? Un any.... Treballar, viure, gaudir, patir, riure plorar, córrer, anar de bòlid, relaxar-nos, dormir, menjar, sentir, emocionar-nos i tornar a fer-ho tot una i una altra vegada, aleatòriament durant tot un any. La vida és meravellosa però esgotadora al mateix temps, per això és tan necessari agafar-se uns dies de vacances per desconnectar, descansar o carregar piles per poder continuar amb el dia a dia sense esgotar totes les energies. Això mateix faré jo ara mateix, m'agafo vacances, estaré unes setmanes en les que no escriure, en principi, en el blog, tinc una experiència per viure, per finalitzar i necessito estar-hi al 100%, saborejant-la, gaudint-la, assumint-la i també patint-la però tot, com a mi m'agrada fer-ho, estant prese