Superaciò.
Penses en fer alguna cosa que, malgrat saber qie et fa por, penses que la il.lusiò per fer-la, és més gran i aclipsarà la por. Els dies previs, et mentalitzes de mil i una manera de que valdrà la pena, que la manera de veure l'alçada que hi ha des del pont, és mirar només cap a dabant, no mirar ni tan sols als costats, fixar la vista al final del pont és la millor opciò. Arriba el dia, asseguda al cotxe, ni tan sols hi penses distreta per els paisatges que passen de ser estiuencs, a uns paisatges més de tardor, on regnen les fulles grogues, vermelles i marrons. Un cartell anuncia que t'hi estas apropant i en aquell instant, tot canvia. On hi hania un somriure ara, només s'hi veu una petita linia apretada, el cos en una postura relaxada, pasa a estar tens completament i per dins, un gir a l'estomac et fa resporar agitadament. Ja hi som, desprès de caminar els nou cents metres que separen l'entrada del pont amb el mateix et topes amb unes escales, en veure el pon