Autoimmune/Autoinmune
Avui has tornat a tocar a la meva porta, has tocat el timbre amagat dins el cos d'una noia, una pobra noia a qui has destrossat la seva llarga, morena i bonica cabellera, la seva bellesa ja no és la que era, els seus ulls en una constant lluita entre l'alegria que vol sentir i la tristesa que guarda el seu cor, el seu somriure no és complet, ja que la seva ànima encara està de dol per la noia àgil i "pispireta" que era, per la mare activa i juganera amb la seva filla, per la vida que tenia i que tu li has capgirat.Avui has tocat la meva porta i de rebot el cor, he quedat garratibada amb el que ets capaç de fer en silenci, com camuflada sota altres noms vas treballant sense fer remor fins al punt de fer-te amb la salut i la vida de les persones, les duus al límit i en el millor dels casos els deixes seguir vivint, però no absents de seqüeles que els recorda que vas passar per ells i que mai més, tornaran a ser aquells que eren.Avui m'has tocat la porta i m'has