Immortals/Inmortales

Ens creiem immortals, pensem fermament que res ens pot vèncer, vivim amb una falsa seguretat que fem el que fem res ens pot passar, fent així, que siguem capaços de fer tot allò que ens ve de gust, però un dia, sense més, succeeix alguna cosa al nostre voltant, a algú que ni tan sols coneixem i, en aquell precís instant, alguna cosa ens torna a la realitat, a la m'és pura i dura realitat, la nostra realitat, la veritat de l'esser humà: Som fràgils!!

Som tan fràgils com les ales de les papallones que aletegen suaument durant el seu vol.

Més fràgils, que els pètals de les roses que es cremen amb les subtils carícies del sol.

Igual de fràgils com la quietut de l'aigua d'un estany, que amb la suau brisa d'aire es trenca........

Som fràgils amb l'esperit immortal, així que no deixem de fer tot allò que ens motiva i agrada per la por a la fragilitat, pensem amb el cap de l'immortal, però actuem amb els actes del més fràgil.

----------------------------------------------------------

Nos creemos inmortales, pensamos firmemente que nada nos puede vencer, vivimos con una falsa seguridad que nada nos puede pasar, haciendo así, que seamos capaces de hacer todo aquello que nos apetece, pero un día, sin más, sucede algo a nuestro alrededor, a alguien que ni siquiera conocemos y, en aquel preciso instante, algo nos vuelve a la realidad, a la mas pura y dura realidad, nuestra realidad, la verdad de la ser humano: Somos frágiles!!

Somos tan frágiles como las alas de las mariposas que aletean suavemente durante su vuelo.

Más frágiles, que los pétalos de las rosas que se queman con las sutiles caricias del sol.

Igual de frágiles como la quietud del agua de un estanco, que con la suave brisa de aire se rompe........

Somos frágiles con el espíritu inmortal, así que no dejamos de hacer todo aquello que nos motiva y gusta por el miedo a la fragilidad, pensamos con la cabeza del inmortal, pero actuamos con los actos del más frágil.