Trenta i tots!!!/ Treina y todos!!!

Doncs si, demà en faig trenta nou, amb això no busco una felicitació, ni de bon tros!!!! A un any per acomiadar-me del tres per entrar en el 4, crec que si és bo, agrair a la vida, diariament per el nou dia viscut, no està de més, fer un balanç anual de com ha estat aquest darrer any abans d'encetar-ne un de nou, i per això, no cal que sigui 31 de desembre, i a això vaig, aquest any hi ha hagut gent que apreciava que ens ha deixat, gairebé, sense tenir temps d'assumir que no estava bé, algun que altra, que marxat del meu cercle d'amistats per decisió pròpia o perquè m'he estimat més separar-me'n, m'he adonat dels amics de debò que tinc, la meravellosa família que m'ha tocat i he escollit, que quan he passat per qualsevol entrebanc, allà han estat i si ha estat per passar-ho bé..... tampoc han faltat!!
He viscut moltes petites i grans experiències, que m'han omplert moltíssim i he après a reafirmar el valor dels moments i les persones per sobre del material...
A la meva esquena carrego tot això, tant ho positiu com el negatiu, porto a la meva motxilla invisible una sèrie de records i ferides, d'abraçades i garrotades, de paraules boniques i de crítiques, hores de feina i hores de diversió, porto la motxilla plena de vida!!!
Avui puc dir que entraré als 39 feliç del que tinc, del que m'envolta i del que sóc, avui en toca somriure relaxadament al saber que tot el que tinc i sóc ho he anat cultivant amb les meves d'esicions encertades o fallides, però que sense elles, no tindria ni seria el que als 39 serè!
------------------------------------------------------------------
Pues si, mañana cumplo treinta nueve, con esto no busco una felicitación, ni mucho menos!!!! A un año para despedirme del tres para entrar en el 4, creo que si es bueno, agradecer en la vida, diariamente por el nuevo día vivido, no está de más, hacer un balance anual de cómo ha sido este último año antes de comenzar uno de nuevo, y por eso, no hace falta que sea 31 de diciembre, y a esto voy, este año ha habido gente que apreciaba que nos ha dejado, casi sin tener tiempo de asumir que no estaba bien , alguno que otro, se ha marchado de mi círculo de amistades por decisión propia o porque he preferido separarme, me he dado cuenta de los amigos de verdad que tengo, la maravillosa familia que me ha tocado y he escogido, que cuando he pasado por cualquier traba, allí han estado y si ha sido para pasarlo bien..... tampoco han faltado!!
He vivido muchas pequeñas y grandes experiencias, que me han llenado muchísimo y he aprendido a reafirmar el valor de los momentos y las personas por encima de lo material...
A mi espalda cargo todo esto, tanto lo positivo como el negativo, llevo dentro de mi mochila invisible una serie de recuerdos y heridas, de abrazos y varapalos, de palabras bonitas y de críticas, horas de trabajo y horas de diversión, llevo la mochila llena de vida!!!
Hoy puedo decir que entraré a los 39 feliz de lo que tengo, de lo que me rodea y de lo que soy, hoy toca sonreír relajadamente al saber que todo lo que tengo y soy lo he ido cultivando con las mis desiciones acertadas o herradas pero que sin ellas, no tendría ni sería lo que a los 39 sere!

Comentarios

Unknown ha dicho que…
Mi reina!!cada año que cumplimos es un año de sabiduría... Cosas buenas y malas suceden siempre... Ojalá la vida fuera un poquito más fácil.Reir es obligatorio,llorar necesario lo importante es rodearte de gente que te quiere a tu alrededor.. y eso amiga mía tú y yo sabemos un rato..Te quiero muchísimo
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Tienes toda la razon, somos afortunados de tener a gente como tu a nuestro lado, es una de las cosas maravillosas que tiene la vida.
Ojala siempre podamos vivir esta vida juntas!!!
Te quiero mucho!!❤️
espai de contes ha dicho que…
Per molts Anys Cristina!!!
Ets una persona positiva i gaudeixes del dia a dia, com ha de ser!
És important valorar i reflexionar sobre les coses que ens van succeint al llarg de la vida, crec que ho fas fenomenal.
Molts petons i molta salut perquè ens facis molts i molts més!
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Moltes gracies espai de contes!!!
A vegades a la vida no tens opcions de ser negatiu o pessimista, com es el meu cas, sempre hi ha cosetes i problemes però la vida em somriu, tinc tot el que necessito per ser feliç, una familia meravellosa, uns amics genials, una feina que m'omple i salut, molta salut per a ki i a tots els que estimo.....
No puc no ser optimista!!!😉😘😘😘

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.