Ferida/ Herida

Posar el dit a la ferida… fa mal.

I tant que fa mal.

Si ens fem un tall al dit, cada cop que el toquem, ens recorda que hi és.

Si caiem i ens fem un pelat, però ens arrenquem la crosta una vegada i una altra, la ferida no tanca.

Però…

què passa quan la ferida no és a la pell, sinó a dins?

Per què la burxem constantment?

Per què tornem una i altra vegada al record que ens fa mal, impedint que cicatritzi?

No és fàcil deixar de pensar en allò que ens va ferir.

Però potser no es tracta d’oblidar.

Potser es tracta d’aprendre a mirar-ho des de la distància.

Quedar-nos amb el que ens va donar llum.

Deixar anar el que ens va fer ombra.

Perquè al final, quan la ferida sana, entenem una cosa:

no era el dolor el que definia aquella història,

sinó l’amor que hi havia al darrere.

Veus la diferència?

El missatge és el mateix, però hi ha més respiració i més emoció continguda.

Si vols, també puc fer-te una versió encara més crua… o una més suau i poètica.

--------------------------------------------------------------------------

Poner el dedo en la herida… duele.

Y vaya si duele.

Si nos hacemos un corte en el dedo, cada vez que lo tocamos nos recuerda que está ahí.

Si nos caemos y nos hacemos una herida, pero arrancamos la costra una y otra vez, la herida no cierra.

Pero…

¿qué pasa cuando la herida no está en la piel, sino dentro?

¿Por qué la hurgamos constantemente?

¿Por qué volvemos una y otra vez al recuerdo que nos duele, impidiendo que cicatrice?

No es fácil dejar de pensar en aquello que nos hirió.

Pero quizá no se trata de olvidar.

Quizá se trata de aprender a mirarlo desde la distancia.

Quedarnos con lo que nos dio luz.

Soltar lo que nos hizo sombra.

Porque al final, cuando la herida sana, entendemos algo:

no era el dolor lo que definía aquella historia,

sino el amor que había detrás.