Te cgí de la mano/ Et vaig agafar de la ma.
Hoy hace un año y nueve meses te cogí de la mano, para que sintieras que estaba a tu lado, que cuidaba de ti y que no te dejaría.
Sin duda, aquella fue la noche más larga y dura de toda mi vida.
Dormías aparentemente muy tranquila, pero algo no iba bien, lo presentía, pero jamás imaginé lo que vendría después.
Pasaban las horas y te apretaba con más fuerza y desasosiego; la angustia me invadía y me negaba a aceptar lo que, en mi interior, ya sabía.
No quería soltarte, necesitaba tenerte entre mis manos todo el tiempo pero, al amanecer, me hicieron marchar y, muy a mi pesar, me marché.
Mi mano aún caliente del contacto con la tuya, tu olor impregnado en mí… no me habría lavado jamás la mano.
Hoy, desearía que fueses tú quien me cogiera fuerte de la mano y me susurrara al oído que todo va a estar bien; no solo por volver a tener tus manos entre las mías, sino también por escuchar de nuevo tu voz.
Avui fa un any i nou mesos et vaig agafar la mà, perquè sentissis que era al teu costat, que tenia cura de tu i que no et deixaria.
Sens dubte, aquella va ser la nit més llarga i dura de tota la meva vida.
Dormies aparentment molt tranquil·la, però alguna cosa no anava bé, ho pressentia, però mai no hauria imaginat el que vindria després.
Les hores passaven i t’estrenyia amb més força i neguit; l’angoixa m’envaïa i em negava a acceptar allò que, en el meu interior, ja sabia.
No et volia deixar anar, necessitava tenir-te entre les meves mans tot el temps però, a trenc d’alba, em van fer marxar i, molt a contracor, me’n vaig anar.
La meva mà encara calenta del contacte amb la teva, la teva olor impregnada en mi… no m’hauria rentat mai la mà.
Avui, desitjaria que fossis tu qui m’agafessis fort la mà i em xiuxiuegessis a l’orella que tot anirà bé; no només per tornar a tenir les teves mans entre les meves, sinó també per escoltar de nou la teva veu.
Comentarios