Festa major??
Quan l'estrident, agitada i alegre música s'ha transformat en un soroll molest?
Per què els cops d'escombra de la bruixa ha deixat de despentinar-nos i el que se'ns despentina és l'ànima en passar per davant del tren de la bruixa?
Com hem passat de fer la migdiada per anar a les fires, a no poder dormir després de tornar-ne'n per que no apareix la son sinó, la tristesa?
A cas no són les fires les mateixes que eren els darrers anys?
La il·lusió dels petits, és exactament la mateixa, la seva energia i ganes de pujar a totes les atraccions estan intactes.
Potser si, potser és el moment d'intentar encomanar-nos d'aquesta felicitat i il·lusió, dibuixar un somriure que intenti camuflar la tristesa de la nostra mirada i fer que els petits gaudeixin de la festa major com el que son ... Nens!
Comentarios
Com ella voldria.
Aquesta tristesa és millor que surti, el dol és això i s'ha d'anar passant a poc a poc, però és molt necessari. Paciència, els primers anys són els més durs...