Festa major??

En quin moment les dolces garrapinyades s'han tornat amargues?
Quan l'estrident, agitada i alegre música s'ha transformat en un soroll molest?
Per què els cops d'escombra de la bruixa ha deixat de despentinar-nos i el que se'ns despentina és l'ànima en passar per davant del tren de la bruixa?
Com hem passat de fer la migdiada per anar a les fires, a no poder dormir després de tornar-ne'n per que no apareix la son sinó, la tristesa?
A cas no són les fires les mateixes que eren els darrers anys?
La il·lusió dels petits, és exactament la mateixa, la seva energia i ganes de pujar a totes les atraccions estan intactes.
Potser si, potser és el moment d'intentar encomanar-nos d'aquesta felicitat i il·lusió, dibuixar un somriure que intenti camuflar la tristesa de la nostra mirada i fer que els petits gaudeixin de la festa major com el que son ... Nens!

Comentarios

ROSA JIMÉNEZ ha dicho que…
Totalmente yo. En agosto será las primeras sin mama.. recuerdo como esperaba ansiosa a vajar al paseo para disfrutar de la musica las luces mis primos y los papas.. todo cambia y cambia demasiado
Laura ha dicho que…
Perqué quan la vida et dona un revés com ens ha donat... Tot es capgira. I res torna ASER el mateix. Però com bé dius, els nens encomanen ilusió i hem ganes i hem d,intentar aferrar nos a aquesta pwr continusr endavant.
Com ella voldria.
espai de contes ha dicho que…
Costa refer-se de les patacades de la vida. Tot és molt recent encara, de mica en mica i amb el pas dels anys, la tristesa deixarà pas només als records.
Aquesta tristesa és millor que surti, el dol és això i s'ha d'anar passant a poc a poc, però és molt necessari. Paciència, els primers anys són els més durs...

Entradas populares de este blog

papa

Mamà 2025 😔

Me quedo...