Donar.



"Avui, dia 6 de març, vull compartir amb vosaltres una reflexió.
A la vida, prenem decisions constantment.
Cabell recollit o deixat anar.
Faldilla o pantaló.
Carn o peix...
I així amb una infinitat de dubtes que se'ns presenten diàriament.
Costa decidir-se i, gairebé sempre, un cop fet, canviem d'idea.
Avui fa dos anys se'ns va presentar un dilema; no sé si el més difícil, però de ben segur, el més dolorós.
I és que, quan et donen a escollir entre donar o no els òrgans de qui estimes, s'obren noves incògnites.
No donar i mantenir aquella persona més temps entre nosaltres? O donar sabent que estàs escollint deixar-la marxar, renunciant a aquell bri d'esperança, a que pugui sorgir aquell miracle que tant desitges però que saps que no arribarà mai?
Soc molt indecisa amb tot, però aquell dia ho vaig tenir clar des del primer moment.
DONAR!
Perquè amb aquella decisió no ens acomiadàvem d'ella per sempre.
Li donàvem una segona oportunitat per seguir omplint de vida i de somriures cada una de les persones a les quals ara pertany i els qui l'envolten."
-----------------------------------------------------------------------
Hoy, día 6 de marzo, quiero compartir con vosotros una reflexión.
En la vida, tomamos decisiones constantemente.
Pelo recogido o suelto.
Falda o pantalón.
Carne o pescado...
Y así con infinidad de dudas que se nos presentan a diario.
Cuesta decidirse y, casi siempre, una vez hecho, cambiamos de idea.
Hoy hace dos años se nos presentó un dilema; no sé si el más difícil, pero seguro que el más doloroso.
Y es que cuando te dan a elegir entre donar o no los órganos de quien amas, se abren nuevas incógnitas.
¿No donar y mantener a esa persona más tiempo entre nosotros? ¿O donar sabiendo que estás eligiendo dejarla marchar, renunciando a ese hilo de esperanza, a que pueda surgir ese milagro que tanto deseas pero que sabes que no llegará jamás?
Soy muy indecisa para todo, pero aquel día lo tuve claro desde el primer momento.
¡DONAR!
Porque con esa decisión no nos despedíamos de ella para siempre.
Le dábamos una segunda oportunidad para seguir llenando de vida y de sonrisas a cada una de las personas a las que ahora pertenece y a quienes las rodean."






Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Moments molt complicats... I, per com estava i sabent com era ella ...crec q va ser la millor opció. Com be dius...diverses famílies aquell 8 de març van tornar a nèixer.
Albert ha dicho que…
💜💜 sobren les paraules !!!
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Totalment, i van tornar a nèixer portant amb ells una part d'una gran dona.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Gracies per ser-hi sempre.
Per acompanyar-me i escollir-me cada dia.♥️
David ha dicho que…
Només marxarà quan hi deixem de pensar, per tant…❤️❤️❤️
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Per tant...sempre hi serà..sempre!♥️♥️

Entradas populares de este blog

Mamà 2025 😔

inspiraciò/ inspiracion

Luna Llena