Llamp/Trueno.


I de sobte, un fort estrèpit em desperta, deixant-me desubicada.
Des de fora de l’habitació, una veu tremolosa, gairebé trencada, em crida.
Intento situar-me; després de l’ensurt encara no sé si estic desperta o és un malson.
Torno a sentir la veu, aquest cop amb dubte, transmetent por.
Surto de pressa de l’habitació i entro a la del costat, on les dues nenes m’esperen despertes i espantades.
Quin poder té la presència d’una mare: que només pel fet de veure’t entrar ja es calmen, i si t’estires cinc minuts amb elles, fins i tot, es tornen a adormir.



_____________________________________________
Y de repente, un fuerte estruendo me despierta, dejándome desubicada.
Desde fuera de la habitación, una voz temblorosa, casi rota, me llama.
Intento situarme; después del susto aún no sé si estoy despierta o si es una pesadilla.
Vuelvo a oír la voz, esta vez con duda, transmitiendo miedo.
Salgo deprisa de la habitación y entro en la de al lado, donde las dos niñas me esperan despiertas y asustadas.
Qué poder tiene la presencia de una madre: que solo con verte entrar ya se calman, y si te tumbas cinco minutos con ellas, incluso, vuelven a dormirse.

Comentarios

Laura ha dicho que…
I tant. Les mares tenen/im algina cosa màgica. La nostra inclús, des d,un altre pla ens segueix guiant i protegint

Entradas populares de este blog

papa

Me quedo...

Mamà 2025 😔