Superaciò.

Penses en fer alguna cosa que, malgrat saber qie et fa por, penses que la il.lusiò per fer-la, és més gran i aclipsarà la por.
Els dies previs, et mentalitzes de mil i una manera de que valdrà la pena, que la manera de veure l'alçada que hi ha des del pont, és mirar només cap a dabant, no mirar ni tan sols als costats, fixar la vista al final del pont és la millor opciò.
  Arriba el dia, asseguda al cotxe, ni tan sols hi penses distreta per els paisatges que passen de ser estiuencs, a uns paisatges més de tardor, on regnen les fulles grogues, vermelles i marrons.
  Un cartell anuncia que t'hi estas apropant i en aquell instant, tot canvia. On hi hania un somriure ara, només s'hi veu una petita linia apretada, el cos en una postura relaxada, pasa a estar tens completament i per dins, un gir a l'estomac et fa resporar agitadament.
 Ja hi som, desprès de caminar els nou cents metres que separen l'entrada del pont amb el mateix et topes amb unes escales, en veure el pont penjat et fas petita, molt petita i allà només tens dues opcions, o seguir amb la fita o seure en un banc i esperar que l'acompanya t torni d'haber-lo travessat.
 Inseguretat, por i ganes es barregen per fer que et decantis, en el meu cas, en fer-ho.
Si no, per que vaig dir d'anar-hi??
  Un pas darrera l'altra, temorosos i lents, pànic quan es va bellugant per el pas del demés, però, al mateix temps, rera cada pas i cada paraula alentadora rebuda, més segura i confiañça vaig agafant fins que quan m'adono, ja som al final del tunel.
 Superat!!!!!!! Ara si, la tornada ja és per gaudir-la, poc a poc, treient la mirada del final del pont per desviar-la lentament cap als costats i cap avall, disfrutant sense haber deixat del tot la por, d'un paisatge espectacural!!!
  Si alguna cosa hi ha certa és que a vegades, la por, ve més del que ens pensem i imaginem, que del que realment hi ha.

Pont Tibetà d'Andorra.

Comentarios

espai de contes ha dicho que…
Ho has explicat meravellosament, a mi també em pasaria pel cap tot el que has descrit.
Un pont espectacular i una por vencuda. Enhorabona!!!
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
La veritat es que et crea molta satisfacciò un cop fet però la por que sents abans...... No agrada gens.
Però, pas a pas, la vas transgmnt i et sents feliç i orgullòs del que has aconseguit.
Anónimo ha dicho que…
Molt bè guapaaa!!!👏👏😘😘

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.