Creixen els periils/ Crecen los peligros.

Al igual que la lleona tranquil.la reposa, mentre observa els seus cadells jugar,ens passem els humans la vida observant els nostres bebès.

Nits de pau al saber que a la porta del costat estan dormint, dies de tranquil.litat mentre estan a l'escola......

Però amb el pas del temps, els cadells igual que els bebès, creixen, i volen emprendre el vol,  les mares els deixen fer, amb una por silenciòsa per els perills que els envolten.

Els petits es senten grans, de perills no en saben gaire i del patiment dels adults.....encara menys.

Juguen al joc de la vida, al de fer-se grans i en aquest paper es senten molt importants, surten a caçar les primeres preses i els humans, a caçar noves experiències.

Malgrat l'edat i les advertències, encara son nens i en un descuit, quan la mare no els veu, canvien el rumb sense dir res. Passen els minuts i el no saber on son fan entrar en pànic a una mare que de mans lligades per la deseperacio, no sap el que ha de fer. Surt de casa, un cop alarmat tota la manada i comença la recerca desesperada i angoixada d'una criatura que tan sols ha tingut un descuit.

Retrobada emocionada, amb un nu a la gola, el dubte de si castigar o abraçar, si enfadar-se o alegrar-se. Una retrobada que et posa en alerta del que està per venir i del que es la vida amb un cadell que es va fent gran.
---------------------------------------------------------------------------
Al igual que la leona tranquila descansa, mientras observa a sus cachorros jugar, nos pasamos los humanos la vida observando a nuestros bebés.

Noches de paz al saber que en la puerta de al lado están durmiendo, días de tranquilidad mientras están en la escuela...

Pero con el paso del tiempo, los cachorros al igual que los bebés, crecen, y quieren emprender el vuelo, las madres les dejan hacer, con un miedo silencioso por los peligros que les rodean.

Los pequeños se sienten mayores, peligros no saben mucho y del sufrimiento de los adultos.....aún menos.

Juegan al juego de la vida, al de hacerse mayores y en este papel se sienten muy importantes, salen a cazar a las primeras presas ya los humanos, a cazar nuevas experiencias.

Pese a la edad y las advertencias, todavía son niños y en un descuido, cuando la madre no los ve, cambian el rumbo sin decir nada. Pasan los minutos y el no saber dónde están hacen entrar en pánico a una madre que de manos atadas por la deseperación, no sabe lo que debe hacer. Sale de casa, una vez alarmada toda la manada y comienza la búsqueda desesperada y angustiada de una criatura que tan sólo ha tenido un descuido.

Reencuentro emocionado, con un desnudo en la garganta, la duda de si castigar o abrazar, si enfadarse o alegrarse. Un reencuentro que te pone en alerta de lo que está por venir y de lo que es la vida con un cachorro que se va haciendo mayor.

Comentarios

espai de contes ha dicho que…
M'agrada molt la similitud que has fet entre lleons i humans.
Els petits es van fent grans i cada vegada demanen més independència. Als pares ens toca patir i ser comprensius, també estar alerta... El temps no s'atura i ens hem d'anar adaptant als canvis.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Uns canvis que venen massa depressa, per uns pares que encara veuen petits els seus fills. Però, com tu dius, ens hem d'anar adaptant!😘

Entradas populares de este blog

Dies especials?

Poesia.

Te amo.