Puigpardines

Impossible en anart'hi acostant no sentir un pessigolleig a la panxa, sentir l'emoció de quan eres petit i hi anaves amb els monitors, els millors monitors que existien!!!
No pots evitar en aturar el cotxe, baixar-ne i mirar la casa, sentir emoció en recordar el viscut en ella i no saps que té , però és màgica.

Han passat molts anys, malgrat això, la casa sembla estar igual, però alguna cosa si ha canviat, em costa una estona descobrir el que, però finalment, en veure a la meva filla i els seus companys, em queda més que clar!

El temps, el mateix temps que no ha canviat la casa ens ha canviat a nosaltres. Jo, ja no soc la nena que va de colònies, sinó que sóc la mare que va a buscar la seva filla a les colònies.
Els que per mi eren els millors monitors, ni tan sols ho són ara, i el jovent que regenta aquell grup, són ara, els millors monitors del món.

No entenc que ha passat o més aviat, quan, ha passat, que marxaves emocionada i tornaves plorant perquè et volies quedar i de sobte, en silenci, plores per l'enyorances en veure passar per davant teu, a uns nous actors recreant una pel·lícula, que guardes dins el cor amb una estima especial.

--------------------------------------------------------------------------

Imposible al ir acercandome,no sentir un cosquilleo en la barriga, sentir la emoción de cuando eras pequeño y ibas con los monitores, ¡los mejores monitores que existían! No puedes evitar al detener el coche, bajarte y mirar la casa, sentir emoción al recordar lo vivido en ella, no sabes que tiene, pero es mágica. Han pasado muchos años, sin embargo, la casa parece estar igual, pero algo si ha cambiado, me cuesta un rato descubrir el que, pero finalmente, al ver a mi hija y sus compañeros, ¡me queda más que claro!
 El tiempo, el tiempo que no ha cambiado la casa nos ha cambiado a nosotros. Yo, ya no soy la niña que va de colonias, sino que soy la madre que va a buscar a su hija a las colonias. Los que para mí eran los mejores monitores, ni siquiera lo son ahora, y la juventud que regenta ese grupo, son ahora, los mejores monitores del mundo.
 No entiendo que ha pasado o más bien, cuando, ha pasado, que marchabas emocionada y volvías llorando porque querías quedarte y de repente, en silencio, lloras por la añoranza al ver pasar por delante de ti, a unos nuevos actores recreando una película, que guardas en el corazón con un cariño especial.

Comentarios

espai de contes ha dicho que…
Quins records Cristina! Nosaltres també ens estimem molt aquella casa i, guardem dins el cor els bons moments que hi vàrem passar. És cert que la casa està igual, sembla que per ella no ha passat el temps.
Que bonic que les teves filles també gaudeixin de l'experiència d'anar de colònies a la mateixa casa on hi vares anar tu de petita.
Ai, com passen els anys, però així és la vida!
Una forta abraçada.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Si, tot i que cada infant ho sentim i vivint de diferent manera, el sol fet de compartir indrets i poder refrescar el que un va viure es meravellòs.
Per sort jo ho vaig poder viure com a nena amb els millors monitors del mòn, i per això sou especials per a mi.una forta abraçada❤️

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.