Poesia.

 Temps enrera una amiga em va animar a entrar al mon de la poesia, sempre m'ha fascinat però al mateix temps la trobo complicada ja que no és un relat curt ni un seguit de rimes sense més, has de tenir present les rimes, versos i estrofes, que soni be i expliqui alguna cosa. Desprès de molts dies traballant-hi aqui va el meu primer contacte amb ella.

En la foscor de la nit,
Recorra el meu cos el teu dit,
Que accelera el meu cor amb delit,
Anhelant compartir amb tu aquest llit.

Les hores passen lentament,
Mentre imatges teves despullat
Passegen per la meva ment,
Fent una trobada fascinant al teu costat.

Els dos cossos son un de sol
Quan al mati ens enlluerna el sol,
El despertar d'un nou dia
Que acaba amb la meva fantasia.

Les mirades es creuen entre la gent
Deixant-me la sang glaçada
I el cor rogent i calent
En mig de la plaça aturada.

Molts anys han passat
I encara estas al meu costat
Res de mi t"ha espantat
I amb mi t'has casat.

El temps passa i tot canvia
Però l'essència en nosaltres és ben viva
Seguirem navegant aquest mar que es la vida
Sense que aquesta relació quedi aflevida.