Mestre/Maestra

"Bon dia, Cristina, he llegit el que escrius en el teu blog, m has fet plorar amb l'escrit homenatge a la teva mare, m agrada molt com escrius, el què sents i com veus la vida!! El què expliques del Camino és veritat que després de patir molt si ho aconsegueixes et sents molt feliç!!. M encanta com et descrius i a l'últim és veritat q els nens dónen llum a la vida!!.
Moltes felicitats Cristina!!!, me n'alegro també que tinguis en el teu camí una gran família x estimar i que t estima!!.
Em sento molt orgullosa d'haver-te tingut d'alumna dels 11 als 14 anys i de que t agradi escriure i llegir!!. 😘😘"
Vinti-cinc anys després, dedica una estona del seu temps en llegir cada un dels meus escrits del bolg i m'envia això, una mestra de la qual guardes molt bons records, de la qual vaig apendre molt tant de l'escola com de la vida, de qui, possiblement vaig agafar la passiò per la lectura i l'escriure......
Avui no puc més que agrair-li per tant i per tot, perquè mestres com ella, fan persones com la que sóc avui.
Gràcies, Teresa i no deixis mai de llegir-me i corregir-me si cal!❤️
-----------------------------------------------------------------


"Buenos días, Cristina, he leído lo que escribes en tu blog, me has hecho llorar con el escrito homenaje a tu madre, me gusta mucho cómo escribes, lo que sientes y como ves la vida!! Lo que explicas del Camino es verdad que después de sufrir mucho si lo consigues te sientes muy feliz!!. Me encanta como te describes y del  último es verdad q los niños dan luz en la vida!!.
Muchas felicidades Cristina!!!, me alegro también que tengas en tu camino una gran familia que amar y que te estima!!.
Me siento muy orgullosa de haberte tenido de alumna de los 11 a los 14 años y de que t guste escribir y leer!!. 😘😘"

Desde que me ha llegado este mensaje, hoy a media mañana, no puedo más que leerlo y volverlo a leer.....
No sabéis la sensación y las emociones que me han despertado cuando una maestra de primaria, veinticinco años después, dedica un rato de su tiempo a leer cada uno de mis escritos del bolg y me envía esto, una maestra de la cual guardas muy buenos recuerdos, de la cual apendri mucho tanto de la escuela como de la vida, de quien, posiblemente cogí la passion por la lectura y  escribir......
Hoy no puedo más que agradecerle por tanto y por todo, porque maestros como ella, hacen personas como la que soy hoy.
Gracias, Teresa y no dejes nunca de leerme y corregirme si hace falta!❤️


Comentarios

Marta B S ha dicho que…
Quina història tan bonica i quanta gent ens deixa petjada i ens fa mes grans.
Tu també seràs mestre d’algú. Segur
espai de contes ha dicho que…
Quina il·lusió Cristina! És fantàstic que una antiga mestra et deixi un comentari tan bonic. I és que els professors també s'estimen els seus alumnes. Hi ha professors que queden gravats a la ment dels alumnes pel seu carisma i vocació.
Una fotografia preciosa!
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Marta B, a la vida tenim molts grocs, com fiu el gran Albert Espinosa, i ella n'es una que m'ha aportat molt.
Em sento.molt afortunada de tenir al meu volatant i repartits molta grocs, gracies per ser-ne una tambe😘
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Si espai de contes, hi ha mestres que viuen la seva feina i que fan sentir als seus alumnes importants tot i el pas dels anys, passa igual amb monitors, que sempre els recordes amb un gran somriure per que no han fey mes que aportar-te coneixement i valors i aixo, es molt important.
Grácies.

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.