Camino

És possible enyorar el dolor insistent i constant que et fa patir fins a les llàgrimes?? Es pot anhelar el sofriment causat per les múltiples butllofes als peus per l'excés de caminar? Et poden quedar ganes desprès de tants dies i tants quilòmetres patint les incomoditats de tots aquests inconvenients, de tornar-hi???
SI, SI i rotundament....SI!!!!
Del camino no només s'enyoren els seus paisatges, el seu menjar i la seva gent, del camino s'enyora l'essència, el patiment i tot el que et fa sentir embrancar-te a aquesta aventura.
En els moments m'és dolorosos i de més patiment és on s'amaga la veritable essència del Camino, on surten les forces d'entre les flaqueses, on trobes en els que t'acompanyen tota l'atenció i en tots el peregrins la compassió, que ajuden a reconfortar-te i fer-te sentir-te millor. Cada gest, cada petita ajuda oferta t'arriba fins a emocionar-te i és això, el que enyores, del dolor i el sofriment....el bàlsam que la gent del camino t'aporta.
Ganes de tornar a dir: "Buen Camino"
--------------------------------------------------------------
Es posible añorar el dolor insistente y constante que te hace sufrir hasta las lágrimas ?? Se puede anhelar el sufrimiento causado por las múltiples ampollas en los pies por el exceso de caminar? Te pueden quedar ganas después de tantos días y tantos kilómetros sufriendo las incomodidades de todos estos inconvenientes, de volver ??? SI, SI y rotundamente .... SI !!!! Del camino no sólo se añoran sus paisajes, su comida y su gente, del camino  se añora la esencia, el sufrimiento y todo lo que te hace sentir enzarzarse a esta aventura. En los momentos mas dolorosos y de más sufrimiento es donde se esconde la verdadera esencia del Camino, donde salen las fuerzas de entre las flaquezas, donde encuentras en los que te acompañan toda la atención y en todos los peregrinos la compasión, que ayudan a reconfortarnos  y hacerte sentir mejor. Cada gesto, cada pequeña ayuda ofrecida te llega hasta emocionarte y es eso, lo que añoras del dolor y el sufrimiento .... el bálsamo que la gente del camino te aporta.
  Ganas de volver a decir : Buen Camino....

Comentarios

espai de contes ha dicho que…
Que bonic el que expliques! Jo no he viscut mai una experiència com aquesta, però conec persones que sí que l'han viscuda i es veritat que aquesta aventura del camino enganxa, perquè les dues persones que conec i han tornat en repetides ocasions per veure diferents zones i s'ho han passat genial.
Dedueixo que la bona companyia i l'experiència viscuda fan més suportable el patiment.
Són aquestes coses, per les que val la pena viure!
Marta B S ha dicho que…
Molt bonic ...’me’n recordo una vegada, et vaig preguntar si per fer el camino es podia anar
A un hotelet, o fer el camino en bicicleta.... i tu em vas contestar tot el que has escrit. Per sentir
Allò especial que es fer el camino, es acceptar les butllofes, dormir a on càpigues i sempre intentant
Ajudar a la gent. Això es lo autèntic.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Gràcies espai de contes per llegir-me una setmana més.
Es ben cert, és algo que enganxa i et canvia, et fa veure del que ets capaç de suportar i superar i encara no conec ningu que anant-hi un cop....no vulgui repetir.
Una experiencia mes que aconsellable!!!!
Anónimo ha dicho que…
Exacte Marta, no hi ha una manera de fer el camino més valida que una altra, a peu, en bici o caball, carregant la motxilla o que te la portin, anant d'albergs o d'hotel, totes son valides, pero personalment cre, que l'essencia es troba en fer-lo, com el feien antigament el peregrins, sense luxes i agraint tot el que trobes!

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.