Mare/Madre


I un dia vaig agafar el vol, com tots els ocells fan en el seu moment, vaig emprendre la vida que em tocava, la que vaig decidir fer. Amb la maleta plena d'il·lusions i poca cosa més, vaig marxar de casa confiada que la vida fora del niu, serà meravellosa i senzilla, i res més lluny de la realitat, va ser meravellós aquell inici, aquells primers dies i potser setmanes...No va ser fins que sorgien els primers dubtes, ja fossin culinaris o en gestió de les feines domèstiques on em vaig adonar que volar del niu on tot era perfecte i senzill no seria un camí de roses. Fins que no em vaig posar malalta en el meu niu d'amor, no vaig ser conscient que enyorava les atencions i atencions que tan sols una mare sap donar, sense esperar res a canvi, llavors, estirada al llit vaig recordar cada nit a la banyera jugant amb el tauró de goma, mentre la mama intentava sense sortir-se de no adormir-se......
Una promesa fas als fills al néixer, que mai, mai, mai els deixaràs caure i avui, com sempre i més que mai, no puc més que agrair a la meva mare tot el que ha fet i farà sempre per mi.
"Cogeme de la mano y no me sueltes nunca, mama" ❤️❤️❤️
(Un petit homenatge a la meva per el dia de la mare)
-----------------------------------------------------------------
Y un día cogí el vuelo, como todos los pájaros hacen en su momento, emprendí la vida que me tocaba, la que decidí hacer. Con la maleta llena de ilusiones y poco más, me fui de casa confiada que la vida fuera del nido, seria maravillosa y sencilla, y nada más lejos de la realidad, fue maravilloso aquel inicio, aquellos primeros días y quizás semanas ... no fue hasta que surgían las primeras dudas, ya fueran culinarias o en gestión de las tareas del hogar donde me di cuenta que volar del nido donde todo era perfecto y sencillo no sería un camino de rosas. Hasta que no me puse enferma en mi nido de amor, no fui consciente de que añoraba los cuidados y atenciones que sólo una madre sabe dar, sin esperar nada a cambio; entonces, tumbada en la cama recordé cada noche en la bañera jugando con el tiburón de goma, mientras mamá intentaba sin salirse de no dormirse ...... Una promesa haces a los hijos al nacer, que nunca, nunca, nunca los dejarás caer y hoy, como siempre y más que nunca, no puedo más que agradecer a mi madre todo lo que ha hecho y hará siempre por mí. "Cogeme de la mano y no me sueltas nunca, mama" ❤️❤️❤️
(Un pequeño homenaje a la mia, para el dia de la madre)

Comentarios

espai de contes ha dicho que…
Un homenatge preciós a la teva mare.
Quan marxem del niu i també quan som mares, és quan més valorem i trobem a faltar la feina i l'amor que ens donava la nostra mare.
I també, la bona vida que portàvem sense gaires maldecaps.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
I aixo qian ets petit i t'ho diuen no t'ho creus, sembla impossible que les puguis anyorar tant tot i tenIr-les!!
Ningu pot entendre millor a una mare, que una altra mare!!!!
Feliç dia a totes les mares meravelloses , i en especial, a tu espai de contes!!😘
Marta B S ha dicho que…
Cristina, m’has emocionat amb el teu escrit, le llegit dues vegades i l’he tornat a llegir, em sento
Totalment identificada amb el que dius i sents.
El dia que la nostra mare falti, es el dia que començarem
A sentir-nos orfes. ❤️
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Gracies Marta.
Encara avui em coste entendre un futur sense ella, per això trobo tan important valorar-les i estimar-les ara que encara les tenim, per que, després será massa tard i no hi haura volta enrera.

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.