La lluita/ La lucha.

No és fàcil lluitar contra la societat......
I no és fàcil intentar sobreviure al pessimisme i negativisme que, dia a dia, et van posant a sobre com a lloses de ferro sobre les teves espatlles.....
Com puc sobreposar-me si, a cada cosa positiva que aporto en forma de somriure, alegria, optimisme i esperança em contesten amb negativisme i egocentrisme quan el que a ells els pesa, ens pesa a tots i que la manera que ens afecta a uns i altres, depèn majoritàriament d'un mateix?
En 8 mesos, he regalat molts somriures que amaguen llàgrimes, paraules plenes d'optimisme, en dies que no és precisament el que sento, alegria en moments en que m'afloreixen totes les tristeses......
Només hi ha una manera que poguem sortejar aquest temporal sense que ens hi vagi la salut mental:ser AMABLE!!!
Per que no dediquem un somriure diari a qui ens envolta, encara que tinguis ganes de plorar, que tal un tot passarà, encara que pensis que la situació no te solució.....
Per que fins i tot, els que semblem més forts o més sencers, també sentim incertesa i tenim por, i per aquest motiu, també necessitem d'aquell tot passarà, tot anirà bé, un càlid somriure i una dolça abraçada amb la mirada.
-------------------------------------------------------------
No es fácil luchar contra la sociedad ...... Y no es fácil intentar sobrevivir al pesimismo y negativismo que, día a día, te van poniendo encima como losas de hierro sobre tus hombros ..... Cómo puedo sobreponerme si, cada cosa positiva que aporto en forma de sonrisa, alegría, optimismo y esperanza me contestan con negativismo y egocentrismo cuando lo que a ellos les pesa, nos pesa a todos y que la manera que nos afecta a unos y otros, depende mayoritariamente de uno mismo? En 8 meses, he regalado muchas sonrisas que esconden lágrimas, palabras llenas de optimismo, en días que no es precisamente lo que siento, alegría en momentos en que me afloran todas las tristezas ...... Sólo hay una manera que podamos sortear este temporal sin que nos vaya la salud mental: ser AMABLE !!! Por que no dedicamos una sonrisa diaria a quienes nos rodean, aunque tengas ganas de llorar, que tal un todo pasará, aunque pienses que la situación no tiene solución ..... Por que incluso, los que parecemos más fuertes o más enteros, también sentimos incertidumbre y tenemos miedo, y por este motivo, también necesitamos de ese todo pasará, todo irá bien, una cálida sonrisa y una dulce abrazo con la mirada.

Comentarios

espai de contes ha dicho que…
Cadacun de nosaltres tenim una personalitat diferent. Hi ha persones molt alegres, empàtiques, sensibles, altres que ho veuen tot negre, egocèntriques...
Tots tenim dies en que ens sentim tristos, enfadats, contents... però, per desgràcia no tothom té la mateixa empatia i sensibilitat envers els altres. L'ideal, com dius en aquest post, seria que tothom fos més amable i comprensiu.
espai de contes ha dicho que…
Per cert, una fotografia preciosa!
Ana Retamal ha dicho que…
Aquest escrit m'ha agradat molt.....i tb m'ha fet reflexionar. Els que et coneixem tenim molt present el teu somriure, encara que estigui tapat per una mascareta....q no desaparegui mai
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Primer de tot, agrair-vos que una setmana mes , em llegiu.
Si, la foto és preciosa, me la va fer el meu germà gran😍
Evidentment que cada un es com és i no hi podem fer més, pero cert és que, si cada un de nosaltres hi possessim una mica de la nostra part, per transmetre una mica d'optimisme i alegria cap als altres, tots, estariem una mica millor!!
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Intentar acomseguir, dia rera dia, sota una pluja constant de laments, i pessimisme, no és fácil, i a vegades, gracies a la mascareta, ningu veu que ha marxat, pero, tambe asseguro, que malgrat tot, sempre fare eels esforços necessaris per que torni a brotar dels meus llabis, aquest somriure tan caracteristic meu!!
Silvia ha dicho que…
No deixis de somriure.
Ja se que α vegades és dificil però sempre s’agraeix.
O com α minim α mi m’alegra veure’l.
😊
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Oooh Silvia!!!!
Hi ha dies, que aquesta comentaris et toquen la fibra!!!
Desitjo tant poder tornar a somriure i riure juntes altra vegada!!! 😘😘
Lina ha dicho que…
Quina raó nena, jo penso q amb un somriure i amabilitat pots arribar on vulguis.
Petons llavis vermells
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Que cert Lina!!
Llastima que escaseja força tot aixo!!!
Pero.....seguirem lluitant contra tot amb el somriure i l'amabilitat!!😘❤️

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.