Cin, clin............
Passa una estona fins que puc agafar el mòbil i mirar qui m'escriu, desbloquejo i en llegir el nom, no puc més dibuixar un gran somriure, sempre és agradable rebre notícies d'una amiga especial a la qual no pots veure gaire, a causa de la gran distancia que ens separa. Obro la conversa, la llegeixo, la torno a llegir, esperant haver entès malament el missatge i amb llàgrimes als ulls, aquell somriure desapareix, quedo perplexa davant la pantalla, tan "fotuda" que no se ni que contestar, per que en aquest moment, l'únic que em sortiria seria abraçar-la.
Recordo la primera vegada que va passar per això, parlàvem molt, en la distància desitjant poder ajudar-la ni que fos a distreure's i com, un cap de setmana, a correcuita, vam agafar un avió i ens vam plantar a casa seva, per que, aquell dia si, ens sentis a prop, val a dir que aquella tarda, per mi, va ser molt especial i ara anys desprès, ha tornat a brotar, no és just!!!!!!!
Et toca tornar a lluitar i saps que nosaltres, lluitarem amb tu, de la manera que sigui i com poguem, però, aquest cop, igual que l'anterior aqui estem ni que sigui per dibuixar-te un somriure en els moments de mes desanim.
No deixis de lluitar, tens molts motius, i molts guerrers al teu voltant per guanyar aquesta Batalla!!!
Tu, que em llegeixes, saps que aquest post avui, va per tu, per l'amistat de tants anys, per ser tan especial i per que......SI!!!❤️❤️❤️
--------------------------------------------------------------
Cin, clin ............ 
Pasa un rato hasta que puedo coger el móvil y mirar quien me escribe, desbloqueo y al leer el nombre, no puedo más dibujar una gran sonrisa, siempre es agradable recibir noticias de una amiga especial a la que no puedes ver mucho,  debido a la gran distancia que nos separa. Abro la conversación, la leo, la vuelvo a leer, esperando haber entendido mal el mensaje y con lágrimas en los ojos, esa sonrisa desaparece, quedo perpleja ante la pantalla, tan "jodida" que no se ni que contestar, por que en este momento , lo único que me saldría sería abrazarla. Recuerdo la primera vez que pasó por eto, hablábamos mucho, en la distancia deseando poder ayudarla ni que fuera a distraerse,  y como un fin de semana, a toda prisa, tomamos un avión y nos plantamos en su casa, por que, ese día sí, nos sienta cerca, vale decir que esa tarde, para mí, fue muy especial y ahora años después, ha vuelto a brotar, no es justo !!!!!!! Te toca volver a luchar y sabes, nosotros lucharemos contigo, de la manera que sea y como podamos, pero, esta vez, al igual que el anterior aqui estamos aunque sea para dibujar una sonrisa en los momentos de más desánimo. No dejes de luchar, tienes muchos motivos, y momts guerreros a tu alrededor para ganar esta Batalla !!! Tú, que me lees, sabes que este post hoy, va por ti, por la amistad de tantos años, por ser tan especial y por que ...... SI !!! ❤️❤️❤️

Comentarios

Silvia ha dicho que…
La vida és una cursa d’obstacles, però α vegades són precipicis i α vegades muntanyes.
Molts ànims α aquesta persona especial per tu.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Moltes gracies Silvia.
Es una guerrera i podra amb tots els obstacles i muntanyes, n'estic super convençida, i sempre, em tindra a prop!!!😘
Unknown ha dicho que…
Ànims a tú i aquesta amistat que deu passar un bon moment....força i endavant xq és la única manera de veure llum a la foscor!!!
espai de contes ha dicho que…
La salut a vegades juga males passades. Molta força per la teva amiga Cristina. A vegades el camí és complica, però ens hem de mantenir ferms i continuar endavant.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
No, no ha de ser gens fácil, pero estic convençuda que te els millors dels suports al seu costat i lluitarà amb força!!!
Gracies!!
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Espai de contes, tens molta rao, la vida te cops amagats que et deixa distret,pero...es una guerrera!!!💪😘😘
ROSA JIMÉNEZ ha dicho que…
Ante todo y por todo siempre hay que luchar

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Somni complert!!!

Llamada de mamá.