Despedida

Heu pensat mai en el dia que marxeu??En com voldríeu que us acomiadessin??? Jo si!!!
No vull drames innecessaris, ni roba de dol en blanc i negre, vull colors alegres per recordar-me com jo era, no vull mossens dient paraules buides,vull les vostres paraules, no m'agrada la música d'aquell orgue, vull El meu petit país, bicicletes, Boig per tu i sense tu, que emplenin les vostres oïdes i cors. I com a recordatori, us deixaria un desig escrit així:
No em diguis adéu, i ens trobem a la cala, on la remor del mar seran les meves paraules, l'escalfor del sol les meves abraçades i la suau brisa les meves caricies...
No em diguis adéu, i ens trobem a la cala.....
-------------------------------------------------------------

 Habeis pensado nunca en el dia que marcheis??En cómo le gustaría que le despidieran ??? Yo si !!! 
No quiero dramas innecesarios, ni ropa de luto en blanco y negro, quiero colores alegres para recordarme como yo era, no quiero sacerdotes diciendo palabras vacías, quiero vuestras palabras, no me gusta la música de aquel órgano, quiero "El meu petit pais", bicicletas, "Boig per tu" y "sense tu" que cumplimenten sus oídos y corazones. Y como recordatorio,  os  dejaría un deseo escrito así: 
No me digas adiós, y nos encontramos en la cala, donde el rumor del mar serán mis palabras, el calor del sol mis abrazos y la suave brisa mis caricias ... No me digas adiós, y nos encontramos en la cala .....

Comentarios

LLUNA777 ha dicho que…
Totalment d'acord nenaaaa com jo
Laura ha dicho que…
Molt gràfic.... Personalment no, no hi he pensat però llegint les teves paraules, tot i q costa pe sar-hi és preciós el q tu sents, imagines i vols.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Lluna777, crec que, no es demanar massa que el fet que ens despedeixin com ens mereixem, com som, dins la tristesa, amb alegria, sense pena, tristesa si, sera inevitable, pero que ens despedeixin eles alegrement possible, com hem sigut i som en vida!!😘😘😘
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Laura, n'hi ha qui diu que ja pots demanar, que un cop faltis, el que quedi, fara el que voldra, pero jo tinv l'esperança, que arribat el moment, em fagin una despedida, celwbrant l'haber-me conegut!!!😘😘😘
Marta B S ha dicho que…
Totalment d’acord...!!! I mira que encara parlar de la mort es un tema tabú. Ens costa
Però forma part de la vida. Està molt bé que deixem ben clar el que volem i el que no volem.
I molt bonic el teu escrit de despedida, pell de gallina.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Gracies Marta!!
No s'enten que sigui un tema tabu si forma part de la vida. Aixi que com tinc molt clar el que vull....aqui ho deixo!!!!😘😘😘
espai de contes ha dicho que…
Està molt bé que tinguis les coses tan clares Cristina. Jo, la veritat, encara no he pensat mai com serà el dia que em mori. De de totes maneres, em sembla genial que exposis com t'agradaria que fos aquest dia, un comiat on respectin tots els teus desitjos i la teva manera de ser.
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Espai de contes, molta gent no hi pensa en aquest dia, i aixo complica una mica la situacio als que queden, i com es una cosa que ens tocara a tots, que millor que deixa-ho ben exposat!!!
Dit això......quan mes tard millor!!😘😘😘
ROSA JIMÉNEZ ha dicho que…
Pobre de ti.... como te mueras te mato...
La Mochila de Cristina. ha dicho que…
Uy!!!
No es mi intencion!!!
Pero...algun dia llegara!!😉

Entradas populares de este blog

carta a mamà

Llamada de mamá.

Una setmana des que ens vas deixar, amic.